“Mentre Occident s’ha obert al sexe, les societats àrabs semblen haver estat movent-se en direcció contrària. A Egipte i a molts països veïns, aquest tancament forma part d’un tancament en altres àmbits, com el polític, el social i el cultural. I és el producte d’un complex procés històric”. Ho diu l’experta en sexualitat al món àrab Shereen El Feki. Contextualitza la situació actual en referència a aquest tema, al rol que hi tenen les dones i els homes, tant a escala mundial com a Orient. I ens convida a formar part d’una societat que vol un canvi, que vol ser lliure d’estimar, de viure, de tenir fills i sexe amb qui vulgui. Independentment de les seves creences.
1. La sexualitat és una lent increïblement poderosa per estudiar qualsevol societat, perquè el que passa a la nostra vida íntima es reflecteix necessàriament en escenaris més grans: a la política i l’economia, a la religió i la tradició, al gènere i les generacions. El que he trobat és que si es vol conèixer realment un poble, s’ha de començar mirant dins de les seves habitacions.
2. Al món àrab el matrimoni és el teu bitllet a l’adultesa. Si no et cases, no pots marxar de casa dels teus pares i per descomptat no pots tenir sexe i, evidentment, no pots tenir fills.
3. [El món àrab] és una ciutadella social. És una fortalesa inexpugnable que resisteix a qualsevol agressió, a qualsevol alternativa. I al voltant de la fortalesa hi ha aquest camp de tabú contra el sexe prematrimonial, contra els condons, contra l’avortament, contra l’homosexualitat, contra tot el que vulgueu.
4. Les dones s’estan tornant cada vegada més obertes. Però l’home encara està a l’era prehistòrica.
5. Hi ha homes i dones que creuen la línia heterosexual, que tenen relacions sexuals amb el seu propi sexe o que tenen una identitat de gènere diferent. Són el blanc de les lleis que castiguen les seves accions, i fins i tot la seva aparença. I lluiten diàriament amb l’estigma social, amb la desesperació familiar, i amb el foc i el sofre religiós.
6. I no és que en el llit matrimonial tot sigui de color de rosa. Les parelles busquen més felicitat, més felicitat sexual a la seva vida de casats, però no saben com aconseguir-ho, especialment les esposes, que temen ser vistes com a males dones si mostren alguna espurna al llit.
7. Ara, aixequeu la mà si això us sona familiar, si també passa a la vostra part del món. Sí. Llavors, no és que el món àrab tingui el monopoli de les tares sexuals.
8. Com em va dir un metge al Caire: “Aquí, el sexe és el contrari de l’esport. Del futbol, tothom en parla, però gairebé ningú hi juga. De sexe, tothom en fa, però ningú en vol parlar.”
9. “Quan el teu marit se t’acosti, quan agafi una part del teu cos, sospira profundament i mira-te’l amb luxúria. Quan et penetri amb el seu penis, tracta de parlar amb coqueteria i mou-te en harmonia amb ell”. Picant, eh, la cosa! Podríeu dir que aquests consells tan útils provenen de The Joy of Sex o de YouPorn. Però no. Venen d’un llibre àrab del segle X que es titula L’enciclopèdia del plaer, que parla del sexe des de la zoofília fins als afrodisíacs, i tota la resta.
10. El nostre panorama sexual d’avui s’assembla al d’Europa i Estats Units just abans de la revolució sexual.
11. No és blanc i negre, com els conservadors volen fer-nos creure. En aquest assumpte, com en molts altres, l’islam ens ofereix almenys cinquanta tons de gris.
12. Del que estem parlant aquí no és d’una revolució sexual, sinó d’una evolució sexual, d’aprendre d’altres parts del món, d’adaptació a les condicions locals, de forjar el nostre propi camí, i no de seguir un de traçat per uns altres. Aquest camí, espero, ens portarà un dia al dret a controlar el nostre propi cos, i a accedir a la informació i serveis que necessitem, a portar una vida sexual satisfactòria i segura. El dret a expressar les nostres idees lliurement, a casar-nos amb qui escollim, a triar els nostres propis companys, a ser sexualment actives o no, a decidir si tenir fills i quan, tot això sense força, violència o discriminació.
13. Amb el caos que regna en molts països de la regió àrab, parlar de sexe, desafiar els tabús, buscar alternatives, és un luxe.
14. La política i el sexe són companys íntims i això és veritat per a tothom. No importa on visquem i estimem.
Foto: www.ted.com
