Coses així

Quan es tanca una porta

Fins i tot dins dels parèntesis terribles hi ha colors més enllà del negre i noves paraules d'amor

| 11/03/2017 a les 09:06h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Dan DeLuca


Que les portes tancades obren finestres m'ho diuen i no m'ho crec gaire. També hi ha portes com nines russes que es van tancant l'una dins l'altra sens treva i t'impedeixen respirar. A la meva tia se li va morir la filla i després el marit i després el cervell, digue'm sisplau on veus l'aire (ja et dic jo que no n'hi ha).
 
Quan es tanca una porta es tanca una porta i per allà ja no hi entres ni picant tres cops abans. Però la vida és caòtica com la taula del meu despatx, que acumula llibres per llegir i llibres per desar i rebuts i receptes i la targeta d'una botiga d'espardenyes i una crema amb àrnica contra contractures i un esmalt d'ungles de color blau.
 
Una porta tancada no obre res i l'efecte papallona potser és un invent, però el món té tantes portes i finestres que riu-te'n dels palaus. Quan el destí t'estampa una porta als nassos no, perquè llavors només plores i no veus res i les ulleres qui sap on paren, però quan el dolor ja és teu –quan el dolor ja ets tu– pot passar que un matí vulguis ventilar la cambra i en surtis volant.
 
Deu ser part de la gràcia. Que fins i tot dins dels parèntesis terribles hi ha versos que t'esgarrapen el cor i colors més enllà del negre i pètals de rosa planxats entre diccionaris i noves paraules d'amor. És dissabte i és març i torno de l'òptica amb faldilles i sense mitges, escoltant cançons al sol. M'anima la música i allò que em vas dir ahir i que m'hagin arreglat les ulleres de franc. Crec que durant una estona he perdut la por.
 
A la taula del despatx també hi tinc un estoig ple de claus que no sé quines portes obren, però les guardo per si de cas.

 

COMENTARIS

les claus
Anònim, 13/03/2017 a les 10:24
+11
-0
Jo també tinc una caixa amb claus, no sé per què les guardó. Ara les guardaré per si em serveixen per obrir una porta quan se me'n tanqui una altra. Gràcies
Les portes tancades
Anònim, 16/03/2017 a les 12:59
+2
-0
Tens raó quan se tanca una porta no hi ha volta enrere, malgrat hi toquis tres cops abans. La gràcia està en que el temps, que alivia el dolor, ens ho fa veure d'una altra manera.
Esperança
Anònim, 16/03/2017 a les 20:58
+1
-0
Quines paraules tan maques!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer
Imatge il·lustrativa
Un documental recorre la vida d'una actriu magnètica que va abandonar el cinema als 36 anys
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar mostra com una mare pateix la síndrome del niu buit
Imatge il·lustrativa
Una animació ens convida a avançar per la vida malgrat tots els malgrats