Basorèxia

Soc el que no he escollit

Com quan la mare em va dir no passa res però el papa se’n va de casa un temps

| 14/03/2017 a les 08:31h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Amanda Tipton

 
 
Les coses que et passen et canvien, t’agradi o no. Les hagis escollit o no.
 
Aquest matí feia un sol immens, el primer sol que feia olor de primavera i entrava finestral enllà, ben bé fins a la cuina. Abans de tancar la porta m’he parat un instant per veure’m no fa tant de temps allà mateix, amb el coixí ben aixafat contra la cara per no sentir-me el plor ni jo, anotant frustracions des de l’escriptori, aprenent a punxar-me al lavabo, sopant en companyia de ningú.  
 
De vegades se’m fa difícil explicar sense remenar budells endins com les coses que no esculls són les que et faran ser tu. En els meus millors moments de lucidesa he sabut parlar de la pena, de la por, de la solitud. He après a dissenyar frases que tinc ara preparades en una trinxera, llestes per ser disparades directament a la boca de la darrera impertinència.
 
Les coses que no esculls, no sé si ho saps, abans que res són negades, com les malalties o l’enamorament. Com quan la mare em va dir no passa res però el papa se’n va de casa un temps, com quan un neuròleg em va dir que no tenia esclerosi múltiple. Com quan ara ja no es mor ningú d’això, no sé si m’explico. 
 
Anit, en aquest pis minúscul on avui entrava un sol de mil dimonis, vaig sopar amb dues de les meves persones preferides: una té la virtut de semblar que s’està adormint però quan menys t’ho esperes, deixa anar una bestiesa que et fa sortir el vi pel nas. Em sembla que això era un miracle de la Bíblia, també. L’altra és, no dissimularé ara, la persona més sàvia que conec.
 
La ironia és que conec aquestes dues persones per pura causalitat; per intrèpida extravagància van fer cap a viure al mateix pis de parets de pladur que jo en l’època d’universitat. I jo soc una mica la sort d’això que no he escollit. Jo soc una mica elles. Soc una mica la guerra de la separació. Soc la germana gran. Soc la dissort d'aquella sala d'hospital, soc una mica els amics que ja no ho són. Les pinces que em van recollir. Una mica sóc terra humida de poble del sud i vent de dalt. Jo soc tot allò que no he escollit perquè també, perquè sí.
 
La Marina anit va dir que aviat farà onze anys que no deia mama a ningú. Que un dia, de cop i volta, totes les paraules del seu diccionari havien canviat de significat. Que il·lusió ja no volia dir exactament il·lusió, que el dolor no era semblant al dolor que coneixem, que la por no feia precisament por. Que, posats a escollir, escollíssim susto. Que, posats a fer balanç, més valia que no ens fessin escollir.  
 
I sort –sort– que l’amor tampoc s’escull i, gràcies a això, jo soc una mica tu.
 

COMENTARIS

m'ha arribat
ElsaG, 14/03/2017 a les 11:52
+14
-0
I m'ha passat igual que a l'Eva, M'ha agradat de dalt a baix. Perquè jo tampoc he escollit el que sóc, és veritat. Tampoc mai no ho faré, perquè no en se. I per que sóc indecisa de mena. Però tot allò que m'ha vingut així como donat, m'ha fet ser qui sóc i tenir el que tinc. La resta, el que ve després, això ja és cosa meva.
Soc el que no he escollit i el que sí.
Marina S., 14/03/2017 a les 20:07
+6
-0
Perquè no he escollit moltes coses com nèixer on ho he fet però si n'he escollit d'altres. Com casar-me amb qui he volgut, com decidir tenir fills, treballar prop de casa renuncian a cert sou però obtenint altres privilegis. Perquè quan vas a sopar a un restaurant tens una carta i sobre aquelles possibilitats escolleixes.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum recorre els mites clàssics amb obres de les col·leccions del Prado
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona ofereix una nova sessió del cicle de debats «Feminisme(s)»
Imatge il·lustrativa
El Macba dedica una exposició i una publicació a l'artista visual Tony Cokes
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa estimula la creativitat en tallers virtuals i presencials
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
Un «mapping» hipnòntic fa volar l'àngel per l'aeroport de Brusel·les
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de recuperar els somnis i la identitat