​A la meva manera

Quan plou salvo cargols de les voreres, no sabeu el greu que em sap aixafar-ne un

| 20/03/2017 a les 19:24h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, Postals

Foto: Amanda Tipton

 
Agafo el llapis a la meva manera (els meus dits van repetir no i no a la goma correctora verda). Sóc pèl-roja. Tinc cinc germans. Escolto músics que van néixer fa noranta anys. Quan plou salvo cargols de les voreres, no sabeu el greu que em sap aixafar-ne un. Si hi ha un vidre, el recullo. I si no ho faig, a mig carrer giro. 

No sortiria mai de la vida de casa amb ulleres (només si tingués conjuntivitis). M'obsessiono amb cançons i les escolto fins a saber el minut exacte en què la noia mira el noi. La Marta se'n riu de mi perquè sopo dreta. Tinc l'habitació ordenada un matí i mitja tarda cada dues setmanes. M'enamoro de persones per detalls petitíssims. Algunes nits he estimat tant que he confós què volia dir estimar. M'embalo quan algú m'agrada i perdo el nord, i faig bestieses i de debò, oblida-ho, que aquella no era jo.

La vida em dona regals: en un moment precís penso en tu i al cap de res em truques o m'escrius i sembla impossible que passin aquestes coses. I dic que hi ha quatre persones amb qui estic connectada. Sona estrany, però en tinc proves: casualitats que en el fons són complicitats. 
 
Agafo bitllets i m'enlairo sola i me'n vaig a països i amb dos daus jugo a tornar a començar. Faig que casa meva sigui el lloc on ens trobem. Dic que aniré a dormir a les onze i em llevaré a les set, però és la una i el despertador demà sonarà cinc vegades cada cinc minuts. Sota l'aigua soc lliure. A fora, quan dic el que penso, també.

M'agrada la gent que riu de veritat, sense fer comèdia. Que li brillen els ulls quan s'il·lusiona, que fa el que diu, que és tal com és. Els que en comptes de jutjar a l'engròs, saben veure el matís. Els que, agafin com agafin el llapis, escriuen i llegeixen la vida a la seva manera. I en algun tros de pàgina, em deixen dir-hi la meva.

COMENTARIS

Preciós
Anònim, 20/03/2017 a les 23:31
+6
-0
Preciós!
Jo canto i escolto música de músics que van néixer fa més de 200 anys, també "m'agrada la gent que riu de veritat, sense fer comèdia, que li brillen els ulls quan s'il·lusiona, que fa el que diu, que és tal com és." I sobretot, també sóc lliure sota l'aigua :)
Precios el teu relat
Anònim, 21/03/2017 a les 07:04
+1
-0
Una autobiografia tendra i dolça.
Podria continuar ...
Anònim, 22/03/2017 a les 06:56
+1
-0
llegint un i altre cop....
Moltes gràcies!
Genial
Anònim, 22/03/2017 a les 22:25
+2
-0
Bonica descripció de tu tant teva! Sempre és un plaer llegir-te!
Detectar cada matís
Anònim, 16/10/2017 a les 19:26
+0
-0
Ja l‘havia llegit abans Gemma, i avui he volgut tornar a buscar—lo per tornar—lo a llegir. Absolutament magnífic

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís