Lluís Llach: 50 anys d'aquella empenta

Fa mig segle del debut del cantant dalt d'un escenari i una dècada del seu comiat

Lluís Llach: «Se'm va donar un poder desmesurat»

| 22/03/2017 a les 10:09h
Especial: Efemèride
Arxivat a: El piano, Lluís Llach, cançó

Foto: El Social


22 de març del 1967. Centre Social i Catòlic de Terrassa. Maria Amèlia Pedrerol, Delfí Abella, Miquel Porter, Martí Llauradó i un noi de Verges, Lluís Llach, que encara no havia trepitjat mai un escenari. Aquell dia tocaria tres cançons i es convertiria en el setzè dels Setze Jutges. La seva carrera artística s'allargaria quatre dècades. Poc podia imaginar-se aquell jove empordanès de divuit anys que acabaria esdevenint un referent musical, intel·lectual i vital de tres o quatre generacions.

Aquest 2017 fa cinquanta anys del debut de Llach i deu anys del seu comiat.

Lluís Llach recorda així el concert de Terrassa:

«Em sentia massa tímid per sortir a l'escenari. En Miquel Porter venia a casa per provar-me de convèncer i jo li deia que fer discos sí, però cantar en públic, no. Aquell dia jo estava tan atemorit que no volia sortir, i el Martí Llauradó va haver-me de clavar una empenta perquè trepitgés l’escenari. Estava molt nerviós. M’amagava darrere la guitarra de la meva mare com podia, i vaig posar el peu a la cadira de tal manera que en vibrava la veu de tant que em tremolava la cama. I quan vaig acabar algú em va dir: ho fas molt bé, nen, però t’assembles al Serrat.»

Sort d'aquella empenta. Gràcies per ser la banda sonora a les nostres vides, Lluís.

Les primeres cançons de Lluís Llach:

COMENTARIS

emocions
A.N.M., 22/03/2017 a les 21:04
+8
-0
Resumint: Les seves cançons m'ha fet molt feliç.
Els anys
Josep Estasio, 23/03/2017 a les 07:53
+2
-0
Jo he crescut amb els sètze jutges i el Lluís Llach, el meu món estaba molt vinculat al seu.
Adolescent , jove. Mili, nòvia dona, fills i ara torna tot des-de el començament quant me jubilat.

Serrat, Guillermina, Pep Muntaner, Lluís, Pere Tàpies , ......
La meva veu.
Julio Miró, 24/03/2017 a les 09:28
+3
-0
Sempre ha sigut la veu d'els meus pensaments. La seva música, les seves cançons van esser la banda sonora de la meva joventut, encara avui em recorda qui sóc i quins eren i són els meus principis, les meves essències.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural tindrà l’exposició «Plàstic» com a pal de paller de la jornada
Imatge il·lustrativa
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona exposa més d'un centenar d'imatges del fotògraf
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí acollirà un cicle per impulsar la comarca
Imatge il·lustrativa
L'artista explora la relació entre el so i la visió al Macba
Imatge il·lustrativa
L'Antiga Fàbrica Damm acull la presentació del documental «Salvemos nuestro Mediterráneo»
Imatge il·lustrativa
Un vídeo de Greenpeace ens alarma sobre l'excés de plàstic dels supermercats
Imatge il·lustrativa
Animals en perill d'extinció canten «I Dreamed a Dream» del musical «Els miserables»
Imatge il·lustrativa
Una colla de nens ens alerten que les conseqüències de com vivim avui les patiran ells demà