En memòria de Josep Maria Castellet

Tenia aquella virtut que Hitchcock considerava essencial per a qualsevol acte de creació: saber retallar

| 13/01/2015 a les 09:45h
Especial: Homenatge
Arxivat a: Biblioteca
Us oferim les paraules que va pronunciar Josep Ramoneda, president de Grup 62, durant l'homenatge que es va fer a l'editor Josep Maria Castellet el 12 de gener del 2015, un any després de la seva mort.

L'editor, crític i escriptor Josep Maria Castellet. Foto: Europa Press


En nom del Grup 62 em correspon donar-vos la benvinguda en aquest acte en record de Josep Maria Castellet. Ara fa una any el vàrem acomiadar. En el recordatori hi havia una frase de T.S.Elliot que ell mateix havia escollit: “Les paraules es mouen, la música es mou, només en el temps; però allò que només és viu només pot morir”. Un magnífic compendi de la personalitat d’en Josep Maria, que només un poeta pot descriure, perquè els altres ens quedaríem sempre atrapats en etiquetes insuficients, escepticisme lúcid o vitalisme realista o senzillament la maduresa del que es capaç d’acceptar sense cap maquillatge el caràcter fonamentalment contingent de la condició humana, del que assumeix plenament la condició d'home i res més que home, per dir-ho en expressió de Joan Fuster.

En Josep Maria Castellet ha estat un gran editor. Em sembla que es pot dir sense por a equivocar-se que no hi ha editorial al món amb un catàleg tan complet, tan universal, com el que formen els quatre mil llibres del fons d’Edicions 62. Es pot dir que en humanitats, literatura, filosofia, ciències humanes, Edicions 62 –de la mà de Castellet– ha dotat la llengua catalana de les bases de la cultura occidental, alhora que ha estat motor capital del desplegament de la literatura catalana a partir dels anys 60. Evidentment, això és degut a unes circumstàncies excepcionals:

1. La peculiar situació de la cultura catalana, quan portàvem ja més de vints anys de dictadura, en què estava quasi tot per fer, en un marc polític i legal enormement hostil.

2. L’ambició i la clarividència de Max Cahner i de Ramon Bastardes al crear una editorial sense complexos, pensant en Gallimard i altres grans europees, en un moment en què l’edició catalana semblava condemnada a ser marginal. Amb un objectiu fundacional ben clar: convertir la cultura catalana en una cultura normal, publicant els llibres que un país normal i sòlid ha de tenir.

3. La situació gairebé de monopoli amb què Edicions 62 va regnar durant dècades en la cultura catalana, situació avui feliçment superada, malgrat les dificultats dels llibre en el temps dels media electrònics.

4. I les moltes persones que han passat per l’editorial durant aquest temps. Però qui ha comandat aquest catàleg durant prop de 40 anys ha estat en Josep Maria Castellet, i li ha donat coherència i distinció. Ha de ser per al Grup 62 una obligació cultural, política i moral preservar aquest patrimoni, fer-lo créixer, seguir contribuint a l’expansió de la cultura catalana i mantenir la vocació de projecte cultural català que, amb totes les seves vicissituds, l’ha distingit fins ara.

Si en Josep Maria ha estat un gran editor és perquè ha estat també un gran lector. En quantitat i en qualitat. Sempre em va impressionar la seva capacitat de detectar els punts febles d'un llibre o d’un manuscrit. Un consell de Castellet, a vegades insignificant, podia revolucionar tot un text. Castellet tenia aquella virtut que Hitchcock considerava essencial per a qualsevol acte de creació: saber retallar. És més difícil, i més decisiu, saber el que sobra en una obra que el que hi falta.

En Josep Maria era també un excel·lent escriptor. Li havia dit moltes vegades que l'única cosa que no li perdonaria mai és que no hagués escrit més. El seus retrats d'Els escenaris de la memòria, per posar un exemple concret, són excepcionals.

En Josep Maria ha estat una peça clau de la política cultural catalana, sense haver ocupat mai cap càrrec institucional executiu. En el desplegament d’un catalanisme obert, amb ambició, sense paternalisme, evitant sempre la patrimonialització de la cultura catalana, perill habitual de les cultures minoritàries i que han passat llargs períodes d’opressió. En la relació cultural entre Catalunya i Espanya, empresa voluntarista i fatigosa, en la qual va esmerçar molts esforços, tasca sísifica que fins i tot a ell el va acabar cansant. I en la construcció d’una trama de relacions personals amb editors i escriptors de  les cultures de l’entorn, principalment amb Itàlia i França, que van ajudar al reconeixement de la cultura catalana.

La curiositat sempre és el motor del coneixement. En Josep Maria era un gran curiós i un gran conversador. La curiositat al va fer reaccionar com a escriptor i com a editor davant de grans esdeveniments. Ell, per exemple, va introduir Marcuse aquí, quan se li va atribuir el rol de mentor de les revoltes del 68. Una curiositat que arribava sovint a la lletra petita, a les petites trames de la vida que expliquen tantes coses. Parlant amb ell podies passar del xafardeig cultural o polític a la discussió literària o d’idees amb summa facilitat.

En fi, en Josep Maria era un amic. El vaig veure –que no conèixer– per primera vegada fa prop de 60 anys, quan jo era un marrec, a Cervera, a casa de la família d’en Jaume Ferran. Em va cridar l'atenció un senyor alt, que només vint-i-cinc menys mes tard, quan ens vàrem conèixer i començar a relacionar regularment, vaig saber que probablement era ell. Però l’amistat no forma part de l’espectacle públic. Les coses íntimes segueixin sent íntimes. Ho deixo aquí. I us agraeixo que hàgiu vingut per recordar tots junts Josep Maria Castellet. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El monestir de Poblet acollirà un concert nadalenc
Imatge il·lustrativa
Una exposició mostra com el canvi climàtic afecta un bé tan preuat i explora solucions al problema
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un seminari impartit per l'artista Ivana Larrosa
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos