Trenca’m a bocins
i endevina quina peça em rovella els ossos.
Posa’m al revés
a veure si així vaig bé.
Seu al meu costat,
torna’m a tranquil·litzar amb els teus llavis dolços,
digue’m el perquè
d’aquest dia tan esquerp.
La finestra, en caure el vespre, s’ha tornat en un mirall
i el que veig no menteix i m’espanta.
Si almenys aquesta pluja em servís per netejar
tots els núvols llargs i negres
que ara es van filtrant per les parets.
Potser
passo massa temps a casa,
pot ser
però el carrer és tan fosc,
deu ser
que aquest cony de temps se’m fica al cos.
Ara parla fort
per tapar les veus que dintre meu em maltracten,
o potser millor
calla i sent la meva por.
La finestra, en caure el vespre, s’ha convertit en mirall
i el que veig és tan lleig que m’espanta.
Si només aquesta pluja em servís per netejar
tots els núvols llargs i negres
que ara es van filtrant per les parets.
Potser
passo massa temps a casa,
pot ser
però el carrer és tan fosc,
deu ser
que aquest cony de temps se’m fica al cos.
La finestra, en caure el vespre, s’ha convertit en mirall
i el que veig és tan lleig que m’espanta.
Si almenys aquesta pluja em servís per netejar
tots els núvols llargs i negres
que ara es van filtrant per les parets.
Potser
passo massa temps a casa,
pot ser
però el carrer és tan fosc,
deu ser
que aquest cony de temps se’m fica al cos.
Aquest cony de temps se’m fica al cos.
Aquest cony,
aquest cony de temps se’m fica al cos.
Foto: Evil Erin
