Crònica

Ara es porta el fred

La sala Beckett acull l'obra «Eva i Adela als afores» amb Montse Germán i Rosa Renom

| 08/04/2017 a les 15:50h
Especial: Crònica
Arxivat a: La butaca, Crònica

Foto: David Ruano



"La pregunta no és si faràs o no una cosa, sinó si ets capaç de no fer-la. No trobes?" La resposta no només la busca el guió de l'obra Eva i Adela als afores (escrita per Mercè Sarrias) sinó que, de pas, és una oportunitat perquè, just al davant, cada persona que hi ha a cada butaca s'ho qüestioni. Som a la sala Beckett. Un solar, bidons d'aigua, unes tomaqueres, dues cadires i dues dones: l'Eva (interpretada per Montse Germán, que ha substituït una Sílvia Bel lesionada) i l'Adela (Rosa Renom), que confessa haver escoltat en un parc la conversa entre dos homes que planegen un assassinat.

I vet aquí la primera sacsejada de consciències: quantes coses escoltem, cada dia, i fem veure que ni tan sols les sentim? O és més, de quantes coses opinem i a l'hora de la veritat, quan cal actuar, quan cal ser-hi, fem veure que no, que això no és cosa nostra? En aquest punt d'indecisió, de no saber si arrambar-te al cantó dels que fan o dels que diuen, elles mateixes deixen anar aquelles frases que massa sovint ens delaten: No és cosa nostra. Com si sentíssim ploure. Mirar cap a una altra banda. Qui dia passa, any empeny.

"Ara es porta el fred". Ho comenten i penso si això ve d'aquesta tendència a mirar-nos massa el melic i al mirall. Quan sortir de la comoditat del jo i observar què passa al voltant és una oportunitat per qüestionar-te, per posar-te a prova, per adonar-te que en tu i en els altres encara queda molt per fer. Mentre elles dues estiren el fil de la història, i dubten i imaginen i tenen por i s'omplen de coratge, també insinuen la distància llarguíssima que hi ha entre formar part del món o només de tu mateix.

"Haurem d'intervenir-hi?". Aquestes tres paraules ho diuen tot: perquè al cap i a la fi ens calen més plurals, més verbs d'acció i més motius per arremangar-nos. Ser conseqüent amb les conseqüències i no quedar-nos bocabadats, amb els braços plegats, mirant com passen el temps i les paraules. Potser no cal esperar els trets, la sang, els desastres més grans per conjugar amb més responsabilitat, cura i compromís el verb decidir. Perquè la vida dels altres també ens reclama en els fets petits del dia a dia. I és per això que també cal rentar-nos la cara cada matí, obrir els ulls i decidir quin paper juguem al món: ja no val girar el cap, sinó ser valent per mirar el que cal mirar. I per fer menys fred el fred.

Foto: David Ruano


Eva i Adela als afores 


Autora: Mercè Sarrias. 
Direcció: Toni Casares.
Producció: Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia.
Repartiment: Montse Germán i Rosa Renom.
Escenografia: Marc Salicrú.
Vestuari: Berta Riera.
Lloc: Sala Beckett. 
Quan: Fins al 30 d'abril.

COMENTARIS

.
Anònim, 16/04/2017 a les 03:08
+0
-0
Text magistral, com sempre. Els teus escrits m'agraden tant perque relament transmiteixen, i en cadascún d'ells et "despulles" d'alguna manera i deixes veure una part de tu.
Una part de tu que demostra la bondat que portes a dintre, la senzillesa i l'empatia que tens.
Respecte al que dius a aquest text estic totalment d'acord. Només volia donar-te la meua opinió. L'idividualisme actual ens ha fet molt de mal, com a essers humans i com a persones, i encara que a vegades no ens impliquem tot el necessari i no siguem coherents en el que diem i el que fem és molt important començar per un mateix. Construirnos de dins cap a fora. Jo crec que avui en dia el que falla són els valors i principis, moltes vegades la gent pareix que no en tinga o si en té no ho demostra.
Com hem de fer menys fred el fred si només es sent "llastima" però no hi ha principis solids que et donen les ganes de lluitar?
Calen més valors i menys modes estupides, impersonals i "despersonalitzadores".
Gràcies per l'escrit. :)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba exhibeix l'obra de l'artista alemanya Charlotte Posenenske
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
Pau Vallvé repassa la història per fer una crida a les mobilitzacions socials
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys