Reubicacions

Paro i espero

La vida segueix i no em cal fer res

Especial: Reubicacions
Arxivat a: Cambres pròpies, Reubicacions

Il·lustració: Maria Beitia



No sé massa què fer quan espero. I mentre miro aquest núvol que no fa res, decideixo esperar. Sé, perquè m’ho dius cada matí, que la vida segueix mentre sembla que no faig res.
Miro i espero.
Paro i tu pares.
Mentre penso si hi ha res a fer, plou.
La vida segueix i no em cal fer res.
Paro i espero.

Laura Garcia Jordan
 


Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
La Fundació Cim d'Estela ofereix un casal virtual per a infants durant els caps de setmana
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'alarmant situació que viuen els petits comerços