Foto: Michael Dreves Beier
Tornaria a equivocar-me. A escollir a cegues el camí de l’esquerra encara que el de la dreta fos més fàcil, més tranquil, més còmode. Tornaria a buscar-te els ulls entre la gent en un bar ple de fum tot i sabent que si els trobava ja no podria desempallegar-me’n mai més. Llençaria un altre cop la casa per la finestra per travessar l’oceà i somiar que puc començar de nou en un país que no sap res de mi, encara que fos només per adonar-me que la pena i els records s’han colat no sé com dins l’equipatge, i que el mar del costat de casa serveix igual per ofegar-hi tot el llast. Tornaria a estudiar la matèria menys productiva del món només pel gust de no sentir el pas de les hores entre les parets de la biblioteca. Tornaria a equivocar-me per no haver de morir-me sense haver trepitjat els camins de l’esquerra, sense haver viscut amb les butxaques buides, sense haver trobat l’abisme dels teus ulls foscos, sense haver-te tastat la pell, aquesta olor inconfusible d’ametlles dolces.
* Text publicat al blog La vida té vida pròpia
