Estenem les tovalloles, ens despullem, ens hi asseiem. Porta un antic banyador meu perquè, diu, fa retro. La sorra sota els meus talons és freda.
*
Aquest matí ha dit pare, avui no curro, anem a la platja. Ho ha dit així, sense signe d’interrogació. Jo estic a l’atur i he dit:
—D’acord.
*
S’estira panxa amunt. Ja no juga amb la sorra, la galleda groga, la rascleta verda, el filtre vermell. Jo remeno entre els meus peus descalços, esventro la platja, li arrenco una bona porció humida i començo a grapejar-la.
S’estira bocaterrosa i no em diu papa, posa’m crema, i no em diu ja està, ara jo a tu. I no m’empastifa la panxa amb les seves manetes minúscules de joguina. Dic:
—Convido a un gelat.
D’un bot es plega i ja està de genolls sobre la tovallola remenant la bossa i dient ja hi vaig jo, pare, jo convido. La sorra humida se m’escalfa a les mans. L’arrodoneixo.
—Per què no vols fer el màster, fill? Te’l pago jo. I fas la tesi, no? Ja hi haurà temps de treballar i de buscar pis amb la xicota.
Em fa un petó a la clepsa i diu vainilla i xocolata, oi? La pilota de sorra se m’esquerda entre els palmells. Pressiono amb l’interior còncau de les mans. Dic:
—M’ho he repensat, no en vull. De fet no tinc gaire gana. Era un caprici.
Arronsa les espatlles, somriu de gairell, diu vaig a fer un banyet. Asfixio la bola de sorra esmicolada. El meu fill camina cap a l’aigua. Es gira:
—Pare.
—Sí.
—Gràcies.
—Per què?
—Per tot.
Corre i salta entre les ones i premo els punys. La sorra seca em regalima entre els dits.
Muriel Villanueva
