Mostrant la mostra

El fabricant d'imatges

La Filmoteca acull una antològica d'Antoni Padrós, artista aliè al xantatge de la censura

| 15/05/2017 a les 14:23h
Especial: Mostrant la mostra
Arxivat a: Passadís, mostrant la mostra
Imatge il·lustrativa
Considerat com un fabricant d'imatges, Antoni Padrós (Terrassa, 1937) entén l'art com a forma d'evasió d'una societat on no se sent integrat, on no se sent identificat amb cap etiqueta. Antoni Padrós. Pertorbador de consciències és el títol de l'exposició que impulsa l'Ajuntament de Terrassa i que mostra una retrospectiva de la vida i l'obra d'un dels pintors i cineastes més representatius de l’avantguarda de la Transició. L'artista es va iniciar en la pintura als anys 60, amb una temàtica clara de crítica amb la societat de consum del franquisme. A finals de la dècada, sense deixar de pintar, es va introduir en el món del cinema com a transició natural. En els seus treballs reivindica la marginalitat, denuncia el franquisme, l'Església i el moviment de la gauche divine. Tots els seus films estan rodats al marge del sistema, sense sotmetre’s a les humiliacions de la censura.  

L'exposició, que es podrà veure fins al 28 de maig a la Filmoteca de Catalunya, ha estat comissariada per Valerio Carrando. Es complementarà amb la projecció d'alguns dels seus principals treballs cinematogràfics el dia 9 de maig que presentarà el mateix autor: Dafnis i Cloe (1969), Pim, pam, pum, revolución (1970) i el posterior Ascensió, caiguda i repòs de Maria von Herzig (1986). I The Shirley Temple Story (1976), que el presentarà el dia 21. 

Fem un recorregut per les 11 obres pictòriques que es poden veure a la mostra. 

1. Automanifesto, 1967.

Foto: Antoni Padrós



2. Fate l'amore, non la guerra, 1967.

Foto: Antoni Padrós



3. Main Street, Hollywood, 1969.

Foto: Antoni Padrós



4. MM, 1968.

Foto: Antoni Padrós



5. Nacked Lunch, 1966.

Foto: Antoni Padrós



6. No tinc accions de la General Motors!, 1968.

Foto: Antoni Padrós



7. I love Rita, 1968.

Foto: Antoni Padrós



8. Sres., Srs., jo no vull parlar, 1968.

Foto: Antoni Padrós



9. A la nena del meu cap, el colom de la pau se li ha fotut la massa encefàlica, 1966.

Foto: Antoni Padrós



10. Perdete i capelli?, 1966.

Foto: Antoni Padrós



11. Telèfon blanc per a Mussolini, 1968.

Foto: Antoni Padrós

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secrets que van creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions