Mostrant la mostra

El fabricant d'imatges

La Filmoteca acull una antològica d'Antoni Padrós, artista aliè al xantatge de la censura

| 15/05/2017 a les 14:23h
Especial: Mostrant la mostra
Arxivat a: Passadís, mostrant la mostra
Imatge il·lustrativa
Considerat com un fabricant d'imatges, Antoni Padrós (Terrassa, 1937) entén l'art com a forma d'evasió d'una societat on no se sent integrat, on no se sent identificat amb cap etiqueta. Antoni Padrós. Pertorbador de consciències és el títol de l'exposició que impulsa l'Ajuntament de Terrassa i que mostra una retrospectiva de la vida i l'obra d'un dels pintors i cineastes més representatius de l’avantguarda de la Transició. L'artista es va iniciar en la pintura als anys 60, amb una temàtica clara de crítica amb la societat de consum del franquisme. A finals de la dècada, sense deixar de pintar, es va introduir en el món del cinema com a transició natural. En els seus treballs reivindica la marginalitat, denuncia el franquisme, l'Església i el moviment de la gauche divine. Tots els seus films estan rodats al marge del sistema, sense sotmetre’s a les humiliacions de la censura.  

L'exposició, que es podrà veure fins al 28 de maig a la Filmoteca de Catalunya, ha estat comissariada per Valerio Carrando. Es complementarà amb la projecció d'alguns dels seus principals treballs cinematogràfics el dia 9 de maig que presentarà el mateix autor: Dafnis i Cloe (1969), Pim, pam, pum, revolución (1970) i el posterior Ascensió, caiguda i repòs de Maria von Herzig (1986). I The Shirley Temple Story (1976), que el presentarà el dia 21. 

Fem un recorregut per les 11 obres pictòriques que es poden veure a la mostra. 

1. Automanifesto, 1967.

Foto: Antoni Padrós



2. Fate l'amore, non la guerra, 1967.

Foto: Antoni Padrós



3. Main Street, Hollywood, 1969.

Foto: Antoni Padrós



4. MM, 1968.

Foto: Antoni Padrós



5. Nacked Lunch, 1966.

Foto: Antoni Padrós



6. No tinc accions de la General Motors!, 1968.

Foto: Antoni Padrós



7. I love Rita, 1968.

Foto: Antoni Padrós



8. Sres., Srs., jo no vull parlar, 1968.

Foto: Antoni Padrós



9. A la nena del meu cap, el colom de la pau se li ha fotut la massa encefàlica, 1966.

Foto: Antoni Padrós



10. Perdete i capelli?, 1966.

Foto: Antoni Padrós



11. Telèfon blanc per a Mussolini, 1968.

Foto: Antoni Padrós

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Un vídeo denuncia les imposicions que la societat vessa sobre les dones
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger