Mostrant la mostra

El fabricant d'imatges

La Filmoteca acull una antològica d'Antoni Padrós, artista aliè al xantatge de la censura

| 15/05/2017 a les 14:23h
Especial: Mostrant la mostra
Arxivat a: Passadís, mostrant la mostra
Imatge il·lustrativa
Considerat com un fabricant d'imatges, Antoni Padrós (Terrassa, 1937) entén l'art com a forma d'evasió d'una societat on no se sent integrat, on no se sent identificat amb cap etiqueta. Antoni Padrós. Pertorbador de consciències és el títol de l'exposició que impulsa l'Ajuntament de Terrassa i que mostra una retrospectiva de la vida i l'obra d'un dels pintors i cineastes més representatius de l’avantguarda de la Transició. L'artista es va iniciar en la pintura als anys 60, amb una temàtica clara de crítica amb la societat de consum del franquisme. A finals de la dècada, sense deixar de pintar, es va introduir en el món del cinema com a transició natural. En els seus treballs reivindica la marginalitat, denuncia el franquisme, l'Església i el moviment de la gauche divine. Tots els seus films estan rodats al marge del sistema, sense sotmetre’s a les humiliacions de la censura.  

L'exposició, que es podrà veure fins al 28 de maig a la Filmoteca de Catalunya, ha estat comissariada per Valerio Carrando. Es complementarà amb la projecció d'alguns dels seus principals treballs cinematogràfics el dia 9 de maig que presentarà el mateix autor: Dafnis i Cloe (1969), Pim, pam, pum, revolución (1970) i el posterior Ascensió, caiguda i repòs de Maria von Herzig (1986). I The Shirley Temple Story (1976), que el presentarà el dia 21. 


Fem un recorregut per les 11 obres pictòriques que es poden veure a la mostra. 

1. Automanifesto, 1967.

Foto: Antoni Padrós



2. Fate l'amore, non la guerra, 1967.

Foto: Antoni Padrós



3. Main Street, Hollywood, 1969.

Foto: Antoni Padrós



4. MM, 1968.

Foto: Antoni Padrós



5. Nacked Lunch, 1966.

Foto: Antoni Padrós



6. No tinc accions de la General Motors!, 1968.

Foto: Antoni Padrós



7. I love Rita, 1968.

Foto: Antoni Padrós



8. Sres., Srs., jo no vull parlar, 1968.

Foto: Antoni Padrós



9. A la nena del meu cap, el colom de la pau se li ha fotut la massa encefàlica, 1966.

Foto: Antoni Padrós



10. Perdete i capelli?, 1966.

Foto: Antoni Padrós



11. Telèfon blanc per a Mussolini, 1968.

Foto: Antoni Padrós

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
L'artista Christine Sun Kim reivindica el valor de la llengua de signes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer
Imatge il·lustrativa
Un documental recorre la vida d'una actriu magnètica que va abandonar el cinema als 36 anys
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar mostra com una mare pateix la síndrome del niu buit