Evasions

I de cop tot encaixa

D'aquí a poc temps ja no li riuran aquests ulls tan grossos quan et vegi d'un tros lluny

| 25/04/2017 a les 18:31h
Especial: Evasions
Arxivat a: Cambres pròpies, Evasions
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
Ara ell dibuixa una rosa i tu escrius. Abans heu anat a la platja, ell s'ha banyat sencer i tu només les cames. El teu idil·li amb el mar avança a poc a poc aquest abril. I encara abans heu anat al carrer Major: li has comprat un llibre per a nens més grans i un peluix de color verd, el monstre de la calma.
 
D'aquí a poc temps ja no voldrà peluixos, ni et demanarà sisplau si avui que esteu sols pot dormir al teu costat. D'aquí a poc temps ja no li riuran aquests ulls tan grossos quan et vegi d'un tros lluny, ni t'abraçarà com fa ara sempre que el vas a recollir a l'escola o a la coral o a l'esplai.
 
Però el que més enyoraràs, el que comences a enyorar en tímids rampells de nostàlgia anticipada, serà que no et busqui la mà quan aneu pel carrer. Caminar de la mà del teu fill petit et dona força i ales i escalfor. Et sents i et saps refugi contra les tempestes del món.
 
Us doneu la mà i, a l'acte, el temps i l'espai encaixen com un vers quan n'encertes les paraules. A la vida deixen de faltar-li peces, els dracs se us mengen a petons i no us cal res més per arraconar la por.
 
Quan us doneu la mà, tots els monstres de l'univers són el monstre de la calma.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

Els fills
Anònim, 25/04/2017 a les 22:42
+39
-3
Que bona ets fantasti recomfortable tendre i amoros
Petons
La mami i els meus petits
Núria Ferrando, 26/04/2017 a les 06:11
+25
-0
M'has fet emocionar Eva.

Sovint els meus fills de 10 i 6 anys em donen la seva ma, i anem pels carrers de Barcelona caminant. Aquesta sensació de tenir-los de la ma un a cada costat, i avançar junts tots 3, és de les més gratificants que he sentit mai.
Sé que no durarà gaire molt més temps, però sempre ens quedarem amb aquesta experiència tan bonica i reconfortant. I quan siguin grans els recordaré feliç que en un altre temps anàvem de la ma.
Gràcies

I de cop tot encaixa
joana gil de perosanz, 26/04/2017 a les 08:01
+9
-2
Preciós...
Els fills
Anònim, 26/04/2017 a les 08:30
+12
-1
Gràcies per escriure allò que sentim i no tots sabem expressar.
El temps
Núria, 26/04/2017 a les 08:44
+9
-1
Però quan volen sols del tot els perds una mica ... sobretot si són nois..
És llei de vida i han de fer el seu camí..
Si has aconseguit veure'ls feliços no demanes re més...
La calma en sentir-te segur
Núria Polo, 26/04/2017 a les 09:23
+11
-2
Eva Piquer, ets tot un descobriment per mi!
Que ben trobades sempre les teves paraules!!
dolçes i senzilles.. fermes i contundents..amb humor i d'altres emprenyada..amb annels i desitjos de vegades..
Però sempre, parles el mateix idioma i dius allò que jo també penso.
De manera fàcil i bonica.
Gràcies per escriure, i per molts anys et pugui llegir.
Les Altres Mares...
Imma Vila, 26/04/2017 a les 10:08
+12
-1
Encara recordo que fins els 16 anys i cami del Santa Anna anavem agafats de la ma...els amics reien m'expicava...
Sempre les mans, com Arrels indestructibles, vincle de Tendresa i Calma quan hi havia neguits...
" Les teves mans acaronant els meus cabells, amb l'excusa d'acaronar-los..."
No veuras els camins, que el temps hi ha dibuixat fill, nosaltres les altres Mares, no recollirem les vostres Flors el dia de la Mare...pero a cau d'orella m'has dit: " no ploris Mare, perque els Angels de fa dies, estan omplin cabacets d'Amor i de Flors per vosaltres les Altres Mares..."
I després
M.P.C., 26/04/2017 a les 10:56
+31
-0
... Després, seguirem caminant, l’un al costat de l’altre, sense donar-nos la mà. Però et seguiré de lluny i de prop, amb el pensament i amb el cor. I amb el fil i l’agulla sempre a punt. Per quan necessitis sargir els estrips que et farà la vida. Només per si de cas...
Tendre, tendre
ElsaG, 26/04/2017 a les 11:22
+6
-0
Estic encongida per dins, amb un nus al coll que em recorda emoció. Jo, que no sóc de rebre masses paraules del meu nen. Que haig d'escoltar el que em diu darrera de les seves mans, dels seus ulls, però que per altre, tinc un bebe gran, tu ja saps. M'ha encantat, però que molt.
Encara el monstre de la calma
Anònim, 26/04/2017 a les 11:25
+7
-0
Encara avui, quan passejo amb la meva filla de 25 anys i m'agafa la mà, tots els monstres són els de la calma. I a la panxa notes una escalforeta que fa que tanquis els ulls per un moment i et sentis bé, molt bé.
A voltes tot roman igual...
Eva canadell, 26/04/2017 a les 13:11
+4
-0
Malgrat passin els anys tot segueix encaixant i en moments essencials de la seva vida seguiu sent ,com en inicis ,la mama i tu
I
M. Carme, 26/04/2017 a les 13:35
+10
-1
I un dia, vas amb ell pel carrer i de sobte et deixa anar de la mà, i se la posa a la butxaca. Llavors veus venir de cara una altra mare amb una nena, de la seva classe, i t'adones que ja l'has començat a perdre una mica...
Abrasades
Cris1973, 26/04/2017 a les 13:57
+7
-0
Jo cada matí m'abraço amb el meu fill de 8 anys, i aquells segons m'omplen de pau, tranquil·litat i d'energia.
No hi pot haver més veritat
Bibiana, 26/04/2017 a les 14:14
+2
-0
Preciós. Ben cert!
I de cop tot encaixa
Anònim, 26/04/2017 a les 14:24
+3
-1
Vital, enciçador, desperta emocions dormides!!!
I després...
M.P.C., 26/04/2017 a les 15:22
+13
-0
...Sense donar-nos la mà seguirem caminant, l’un al costat de l’altre. I després, et seguiré de lluny i de prop amb el pensament i amb el cor. I a la mà, hi tindré el fil i l’agulla a punt per sargir els estrips que la vida et pugui fer...
mans no tant joves
emg, 26/04/2017 a les 15:33
+18
-0
Les nostres mans s'allunyen però els anys faran que s'acostin.

_ T'emportes l'esmorzar?
_ Si. Adéu.
_ Què tinguis un bon dia fill
Bum!. (Cop de porta)

Aquesta tarda aniré a casa la mare que avui en fa vuitanta-u.
Avui les voreres estan molles, passaré per casa de la mare i anirem a berenar que avui en fa vuitanta-u.
_ Dona'm la ma no fos cas que rellisquis!
_ Ai si filla meva!
Després les àvies
Anònim 25/4/2017, 26/04/2017 a les 16:11
+8
-0
Quan els fills han aixecat el vol, acostumen a venir els néts, i altra volta tornes a agafar els nens de les mans, i tornes a viure aquells moments, que semblà en molt lluny!!!
Nostàlgia
Xavier2222, 26/04/2017 a les 16:41
+6
-0
tan important com haver-ho viscut, és recordar-ho i saber-ne el valor.
A la fira
Anònim, 26/04/2017 a les 21:00
+4
-0
Imaginat si a més et diu mentres t'agafa la ma:"i tu mare si surten esquelets no tinguis por eh"
Nostalgia
LluisaC, 26/04/2017 a les 21:45
+4
-0
Recors ja numes de aquells anys tan felicos que no tornaran ni tornaran aquellas mirades dels meus nens diguen t'estimo i et necesito
Ancara cuan vag sola pels carrers tribu a falta portarlos al darrera rien i jugan i els ulls sen van darrera las mares a las que ara els portan ellas i pensu disfrutals que numes es una vegada
Cuan son grans tambe t'estiman pro es un altre historia i no tenen ni idea cuan tels quedas miran el que pasa pel teu cap ni tampoc o entendrian
Fins el die que els i toqui a ells
I despres te recordaran a tu i entendran tot
Es tot llei de vida i aixi o em d'acepta
Nosaltres dos
Montse Busquets 26/04/2017, 26/04/2017 a les 22:07
+2
-0
Tant proper, com si reflexessis la vida d'aquets dies a casa, dormim el meu fill de 4 anys, i jo plegats abraçats a el monstre verd de la calma des de fa mesos, i caminem cada dia agafats de la mà lligats per no perdre'ns.... simplement preciòs... gràcies
Esperança
Anònim, 26/04/2017 a les 22:17
+5
-0
Tingueu esperança, el meu en te 17 i encara fa totes aquestes coses i no li fa vergonya, les desitja com el primer dia i diu que no passa res perque es faci gran, és increïble i tant dolç!! 😍
És cert
Nupi, 26/04/2017 a les 23:22
+2
-0
Que bonic això que encaixen l'espai i el temps. Cert, cert, cert.
Jo encara li puc donat la mà, però és cosa de dies....tambŕ hi penso tot sovint. El.cercle s'està obrint i hi ha tantes coses interessants allà fora!
Gràcies eva
Toni C., 27/04/2017 a les 00:31
+3
-1
Emotiu, cert, sincer, real, vital, gràcies eva, m ha emocionat
poc a poc
Pax, 27/04/2017 a les 10:01
+4
-0
Primer els portes enganxats a tu amb la motxilla i després agafats de la mà, però ara, ja amb 10 anys, ella se m´agafa del braç o jo de vegades l´agafo per les espatlles , la mida perfecte per apropar-la cap a mi i fer-li un petó al cap. Però encara moltes vegades ella s´agafa de la meva mà, amb una naturalitat que m´omple i em fa pensar que encara tinc temps, que la vida encara em regala aquests moments per disfrutar d´aquesta complicitat que ens uneix i deixar-me anar com ho fa ella.
Què bonic i tant cert !!!!
Anònim, 27/04/2017 a les 15:22
+2
-0
Me la fet arrivar el meu fill (aviat ell ferà 35 anys)... estic segura que ha sigut un record i un retrat del que també nosaltres varem viure en temps passat i de vegades present.
Aquests son el fruit d'aquelles llavors.
els meus...
ESTER RADUÀ , 27/04/2017 a les 15:49
+0
-0
Les teves tendres paraules, els teus tendres vivències maternals... M han portat a recordar, rellegir les meves paraules i vivències. Aquí les deixó :
M'agrada passejar de la mà de la Neu,
compartir els nostres moments, enfadar-nos, discutir,
per un, No!!!
M'agrada mirar-la com dorm, pensar, desitjar, somiar,
que siguí feliç!!!
Ara amb el temps penso que vaig tenir sort de viure aquells moments amb els ulls oberts, omplint-me de bon moments, d energia, alegria, i així cada dia fins hi tot en aquest moments d adolescència. Són moments per sempre.
Refugis
Anònim, 27/04/2017 a les 19:47
+0
-0
Sempre, d una manera o altre, podem ser el seu refugi, fins i tot quan no s han perdut... molt bonic
mans manetes ...
glòria olivella, 02/05/2017 a les 14:18
+0
-0
Ui, això de les mans infantils inspira moltíssim, veig. Quin tip de baixar comentaris.
Preneu nota i tingueu una mica de paciència tots els que enyoreu (o pre-enyoreu) les mans mata-pors a dues bandes de les vostres criatures: les dels néts són una meravella!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix visitar la seva col·lecció a partir de tres mirades diferents
Imatge il·lustrativa
L'obra «Tebas Land», de Sergio Blanco, es representa al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix un curs per aprofundir en la seva col·lecció
Imatge il·lustrativa
La comèdia de Santiago Rusiñol arriba al Teatre Nacional
Imatge il·lustrativa
14 reflexions del cineasta, que deia que «necessàriament els personatges s'assemblen al seu autor»
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
Curtmetratge animat sobre els monstres que fem néixer per culpa de l'enveja