Els invisibles

I arribava l'atac de vergonya: em quedava muda

| 24/04/2017 a les 10:46h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, Postals

Foto: Amanda Tipton


Tu, tímida? Vinga, va. Si parles amb tothom.

I torna tot: quan vaig canviar d'escola i el primer dia al pati caminava sola mentre tot de gent estranya s'afanyava a ajuntar-se. I amagada rere l'entrepà, l'únic que volia era no fer-me gran. O no així. Quan algú parlava o reia massa fort i ocupava tot l'espai i l'aire i m'intimidava. I arribava l'atac de vergonya: em quedava muda. Tant que en algun moment –n'estic segura– la gent no em veia. Quan em vaig tancar una estona més al lavabo per evitar parlar amb la S. Quan em deien: tu, a la pissarra. M'aixecava i la cara em cremava. I em posava vermella i algú ho deia i llavors, no us ho podeu ni imaginar, estava vermellíssima.

No s'ho creuen. I és ben normal: si mai torna aquesta por, he après a dissimular-la. Podria dir que la vaig vèncer obligant-me a ser valenta. Imposant-me normes: undostresihodius. Va, com quan et llances al fons de la piscina encara que estigui freda. I quan ho feia, de debò que em sentia la noia més valenta del món. Encara que l'únic que hagués fet fos convertir aquell "hm" –que tant podia voler dir sí com no– en una frase que aspirava a ser conversa. Potser ningú ho notava, però rere aquell minúcul atreviment hi havia una lluita i cent intents. I en volia més, i em volia així, lliure. Convençuda que la vida era meva i que més valia fer-la gran que petita. Que les pissarres eren una oportunitat per ser. Que el vermell tard o d'hora s'apaga. Que primer cal plantar cara a allò que t'espanta per després poder dir que no n'hi havia per tant.

I ara, que han passat els anys i tothom diria que soc de l'altre bàndol –el dels agosarats i decidits, que ho tenen tot clar i endavant–, creieu-me quan us dic que en el fons no puc deixar de veure'm en els que abans de mirar-me els ulls em miren les sabates. En els que se'ls encalla una paraula a mig dir. En aquells que a vegades es creuen invisibles.

COMENTARIS

Em reconeg
Josep L.A., 25/04/2017 a les 07:26
+2
-0
Ufff !
M'has fet enrecordar la meva infantesa /adolescència doncs jo vaig ser (soc) un esquerrà corretgit (a insults i bofetades) davant tota la clase que em va deixar problemes de comunicació .
Només amb una força de voluntat increible poc a poc amb els anys ho he anat superant .

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país