El dia que

Com si en sabés

En lloc de baixar per l'escala amb cara de sí-però-no m'hi vaig tirar decidida

Especial: El dia que
Arxivat a: Cambres pròpies, el dia que
Imatge il·lustrativa
Cristina Losantos
El dia que tocava piscina se'm ficava una serp a la panxa. De vegades la serp era tan de veritat que la mare em feia una nota on deia avui l'eva no pot fer natació perquè, pobreta, té una serp a la panxa. Infància, dos punts: l'època estranya en què, tot i sentir-me peix fora de l'aigua, em vaig arribar a creure que jo era de secà.
 
Vaig trigar temps a descobrir que soc de regadiu. Però això de l'autoconeixement va com va. Encara em va costar més descobrir que tinc les orelles minúscules. I les orelles se'm veuen, si les busques bé; les aletes, ni així.
 
Estiu dels dotze anys. Les Piscines. Un paradís a mida de famílies de classe obrera, patrocinat per l'empresa on treballava el pare. N'hi havia tres, de piscines a l'aire lliure. A mi se'm trobava a la mitjana, de metre i poc de fondària. Gairebé sempre de peus a terra, no fos cas.
 
Ja havia fet la digestió –que em tornin les hores invertides en esperes que evitaven hipotètics talls de digestió– quan vaig sentir que em cridava, vull dir que em reptava, la piscina olímpica: immensa, profunda, imponent. Tu, la del banyador verd, oi que no goses.
 
D'adulta he après, crec, a no caure en provocacions fàcils. Però aquell dissabte em vaig dir doncs mira, provaré de ser una altra. En lloc de baixar per l'escala amb cara de sí-però-no m'hi vaig tirar decidida, em vaig posar a nedar com si en sabés i encara nedo ara. Des d'aleshores soc dofí, sirena, barca.
 
La de secà era la serp, que es devia ofegar entre braçades.

Eva Piquer

COMENTARIS

Millor d'aigua
Sali, 03/05/2017 a les 11:03
+4
-0
Aquestes intuicions que venen de cop i no hi ha temps per reflexionar-les, gairebé funcionen sempre.

Jo també vaig agafar una guitarra i em vaig posar a cantar una cançó davant de un gran públic. Ni vaig triumfar ni vaig seguir, però em va quedar la complaença de la valentia d'haver-ho pigut fer.
Sensació compartida
Laura Ollé, 03/05/2017 a les 15:51
+1
-0
Aquest escrit m ha recordat quan em vaig llençar des d'un trampolì d uns 3 o 4 metres i també tenia uns 12 anys.Em fugia el vor de llic mentre em llençava.Després, un orgull i una satisfacció brutals...aixó sí, amb una taquicàrdia que va durar quasi mitja hora.
valentes, que sou unes valentes
glòria olivella, 07/05/2017 a les 12:06
+1
-0
Doncs, noies, jo continuo amb la serp a la panxa i de secà. Enamorada del mar des de la sorra o les roques.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
L'il·lusionista omplirà de màgia l'escenari Brossa fins que arribin els Reis
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat sobre aprendre a desprendre's de les coses
Imatge il·lustrativa
Una animació ens anima a treure'ns les manies per acceptar-nos com som