Com anar al cel i tornar

Foto: Pedro Ribeiro Simões

«How would you like this song to be?».

En Brad, que mono, amb el seu cabell panotxa i aquell jersei de llana que no es treia ni per anar a dormir. Amb la seva habilitat per convence’m de les propostes més esbojarrades per vestir les cançons, aquella generositat tan nord-americana que et regalava cada dia, aquella capacitar per entusiasmar-se tan encomanadissa. Mai oblidaré com em demanava de traduir-li les lletres per saber de què parlaven o la seva cara incrèdula quan veia en Joan fotre’s tots els crostons de la panera sucats amb oli abans no arribava el primer plat.

«Seriously, how would you like it to sound?».

Ostres, com l’hi podia dir. Com li dius al teu productor musical què significa per a tu una cançó quan no tens ni idea d’on ha sortit? A més, aquesta era diferent, no l’havia copiat de cap heroi musical meu, aquesta sortia d’algun lloc desconegut, d’un glop d’enyor inesperat. En Joan-Pau, el nostre teclista de capçalera, me l’havia vestit a mida amb un motiu de piano preciós, com de banda sonora de pel·lícula francesa de finals dels seixana que encara la feia més melangiosa, més sentida, més trista. No sabia pas explicar-la, era com un plor que ningú sent.

«I want it to sound like the best fucking song in the whole album».

En Brad es va posar a riure.

«Ok, man. Say no more, I think I got you».

Nina de molsa i glaç
que ara em dorms al costat
et llevaràs un dia amb un cert regust estrany.

Et faràs l’esmorzar,
iogurt amb cereals,
i quan batis la porta notaràs que tot és fals,

sense fixar-te que ensopegues amb el gat
ni amb aquell nom que vas guixar amb les teves claus,
mig esborrat
com les paraules que ja no em parles.

Nina de sucre i fang
que ara jeus al sofà
t’aixecaràs un vespre pressentint aquest final.

I mentre fas el sopar,
llesques de pa torrat,
l’estómac encongit t’avisarà que s’ha acabat,

sense mirar la foto de les nostres mans
que ens vam fer un dia dins el llit en fer-se tard,
no fa pas tant,
quan em parlaves sense paraules

d’un amor llarg com anar al cel i tornar,
d’un amor boig com pluja seca,
d’un amor dolç com panellets de pinyons
d’un amor feréstec com les pel·lícules den Truffaut.

Nina de marbre i sal
que un dia em deixaràs
tots els prestatges buits de roba teva per planxar.

Remenant els records
mentre em faig el dinar,
sopa de maravilla i un bistec amb poca sal.

Sense parar de dir-te coses amb el cap
com quan dormies i jo estava desvetllat,
tot enyorant
quan em parlaves sense paraules.

D’un amor llarg com anar al cel i tornar,
d’un amor boig com pluja seca,
d’un amor dolç com panellets de pinyons,
d’un amor feréstec com els que surten a les cançons.