Música

Quan soni la tendresa

I no patiu que algú m'ha dit/ que es viu molt bé sense el pes del cor

| 05/10/2019 a les 13:55h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, Quan soni la tendresa, Joan Dausà, cançó
Quan soni la tendresa és una cançó de Joan Dausà del disc On seràs demà? que, segons explica, està inspirada en La tendresa de Lluís Llach. Les escoltem totes dues.  


Si me'n vaig abans que ho facis tu,
no feu gaire dol,
i prepareu-vos un sopar espectacular
com si fos cap d'any.

Si me'n vaig abans que ho facis tu,
no feu gaire dol,
i prepareu-vos un sopar espectacular
com si fos cap d'any.

I que soni aquella cançó
que ens feia sentir, malgrat tot,
tan forts com quan els dos en aquell pont
comptàvem tres segons
i deixàvem caure el cos.
Tan forts com l'abraçada a l'aeroport
després de perdre-ho tot.

Si me'n vaig abans que ho facis tu,
no feu gaire dol
i no patiu que algú m'ha dit
que es viu molt bé sense el pes del cor.

Si me'n vaig abans que ho facis tu,
no feu gaire dol,
i dediqueu aquells instants de no dir res,
de les nits d'agost.

I tingues la certesa
que tossut els faré veure
que potser s'han descomptat,
que és massa aviat, que he de tornar.

Sempre que soni aquella cançó
que ens feia sentir, malgrat tot,
tan forts com quan els dos en aquell pont
comptàvem tres segons
i deixàvem caure el cos.
Tan forts com l'abraçada a l'aeroport
després de perdre-ho tot.
 

Aquest camí que deixo enrere és llarg
però em vull lleuger del seu bagatge.
Que res no em valen tants d'atzars,
ni els vells camins, ni el blau del mar,
si dintre seu no sento com batega, hi batega,
el fràgil art de la tendresa.

Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre.
Estimo l'ànsia dels teus ulls,
l'impúdic arc del teu cos nu,
però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre,
sabent-te esclau de la tendresa.

Del dolç batec de la tendresa que espera.
La tendresa que exalta.
La tendresa que ens cura quan fa por la solitud.

El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d'una revolta:
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por.
Rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena,
però tot d'un cop ve la tendresa.

Ah, si no fos per la tendresa que espera.
La tendresa que exalta.
La tendresa que estima quan fa por la solitud.

Però tot d'un cop ve la tendresa que exalta,
la tendresa que estima
quan fa por la solitud.

Ah, si no fos per la tendresa.

COMENTARIS

la tristeça
victoria luque, 21/05/2017 a les 08:55
+10
-0
No l ' havia escoltat mai pero diu tot el que tantes vegades parlem amb els amics amb el meu company de cami q malgrat costi sempre diem que les q es quedin el recordin rien amb les coses que feien riure el q a marxat!
El pare va marxar fa poc i varem fer algu semblant i la verita la fortaleça que donaba parlar d ell recordant el seu somriure ens feia srntir forts ploravem pero a estones pero sentiem que ploravem amb ell!!!
Tristesa, pena i amor infinit.
Anònim, 04/09/2017 a les 17:13
+16
-0
Els meus pares han marxat..
Els anyoro molt..
Tinc molts remordiments, per tan i tan que els vaig fer patir.. Era molt rebel..
Amb proutes feines puc veure les fotos..
Mai m'he arrepentit de res..
Però ara sí, de tot el que els he fet patir..
Disculpeu aquest pessimis-me, però ho havia de dir, almenys un cop.
Melangia
DGM, 05/09/2017 a les 23:02
+2
-0
Malgrat m'imagino la personalitat d'en Joan D. , com un home inquiet i explorador.
És també una persona sensible, reflexiva i un poeta. Porta a dins l'intel·ligència del savi, que sap parlar i entendre de tot allò que és essencial i que compartim tota la humanitat al llarg del temps.
Així, que pot ser presentador, show man...però, si us plau, que mai deixi la música del tot.
Agrada i ajuda a la gent. I possiblement a ell mateix.
Gràcies, Joan!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic