El contrari de la felicitat és la realitat

Jo també t'estimo

| 25/01/2015 a les 16:09h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies
El contrari de la felicitat no és la infelicitat: és la realitat. Ho afirma Gregorio Luri en una entrevista que m'empeny a demanar-n'hi una per publicar-la a Catorze, i a fustigar-me per no haver-ho fet abans. L'objectiu, diu, és estimar la vida, no pas estimar la felicitat. Això és el que hem d'ensenyar als nens. "La felicitat només es pot aconseguir jivaritzant la vida –sosté el pedagog–. És a dir, per mitjà de la idiòcia".
 
El filòsof francès André Comte-Sponville ho veu de la mateixa manera: "Qualsevol imbècil pot estimar la felicitat". El repte dels que tenim la sort de no haver nascut imbècils és aprendre a estimar la vida, tot i saber que inclou el risc de la infelicitat absoluta. Tot i saber que és "injusta, garrepa, austera" (els adjectius són de l'amic Luri). Aprendre a estimar la vida malgrat la vida, que sovint fa pujada.
 
Ho llegeixo a la novel·la Enamorats, d'Alfred Hayes (1911-1985): "M'imagino que no hi ha cap nit com la primera, ni cap cos nu com el primer, i que els primers gestos, insegurs i dubitatius i massa intensos, no tornen a ser mai el que van ser, perquè res del que volem no passa ben bé com volem que passi, ni l'amor, ni les aspiracions, ni els fills, i avancem d'una decepció a l'altra, de l'esperança a la negació, de les expectatives a la renúncia, a mesura que ens anem fent grans, pensant que l'error ha estat desitjar amb una força que ens ha fet mal, i convencent-nos que el nostre error ha consistit a tenir esperances i expectatives, i que sembla que com més anheles una cosa, més costa obtenir-la."
 
Segons Gregorio Luri, si fem creure als fills que han de ser feliços tant sí com no, acabaran sent uns adults esclaus dels seus desitjos irrealitzats i de les seves frustracions. Té més sentit mostrar-los una realitat poc ensucrada, ensenyar-los a suportar i a superar les frustracions i explicar-los que la felicitat no te l'asseguren enlloc, ni falta que fa. La vida no té garantia ni recanvi ni llibre de reclamacions. És un regal dels que no es tornen ni que no ens satisfacin. Com l'amor, que ve i va a la seva i ens fa ballar al ritme que vol.

"Com que la felicitat m'havia fallat, era la infelicitat el que m'induïa a creure que estava, o que havia estat, enamorat, perquè em costava menys confiar en la realitat de la infelicitat quan tenia al davant la prova de les nits d'insomni i l'amargor d'estirar el braç a les fosques per tocar la que ja no hi era". Enamorats, pàgina 78.
 
Hi ha amors que es desfan i ens desfan per dins com els de la novel·la –i quina novel·la– de Hayes. "El meu món era propens a esmicolar-se amb la facilitat d'una galeta", admet el narrador. Però la realitat també pot ser una mirada còmplice, un dibuix bonic, un tinc ganes de veure't, un somriure. També hi ha balls que duren tota la vida.
 

Il·lustració: Ignasi Blanch

COMENTARIS

De retruc
Gregorio Luri, 25/01/2015 a les 19:33
+2
-0
Eva, creu-me si et dic que em reconec més en la lectura que tu fas de les meves paraules que en les meves declaracions directes a Carlota Fominaya.
Gràcies, Gregorio
Eva Piquer, 25/01/2015 a les 19:35
+1
-0
Ostres.
Això deu ser bo, oi?

Una abraçada!
boníssim
Montse Barderi, 26/01/2015 a les 16:32
+2
-0
Quin article més interessant i necessari
Gràcies, Montse
Eva Piquer, 26/01/2015 a les 20:07
+1
-0
Que bé que t'hagi agradat, Montse!
Una cosa més
Gregorio Luri, 26/01/2015 a les 23:02
+0
-0
que oportú
Montse Botines, 26/01/2015 a les 23:17
+1
-0
que oportú i interessant Eva. Moltes gràcies
Bona redacció !
Jesús de la Torre , 27/01/2015 a les 00:01
+1
-0
M´ha agradat i molt. Un article per la autoreflexió i per obrir una mica els ulls de la realitat, la vertadera realitat.
ostres
xavi1984, 27/01/2015 a les 22:08
+0
-0
"Enamorats", un llibre desesperançador, no? No té cap punt d'optimisme?
respirant
marta rs, 28/01/2015 a les 23:08
+0
-0
Eva m'ha agradat molt. Una gran lliçó de com entendre i caminar per la vida. Gràcies.
VIDA
Mònica Carnicero, 30/01/2015 a les 22:01
+1
-0
Quantes veritats juntes, tallen la respiració i tot... Però, tot i això, q bonic és viure!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida