Coses així

Si vols que surti el sol

A mi dona'm dies sense dolor, el sol desacomplexat del migdia i un maig que duri tot l'any

| 08/05/2017 a les 16:32h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Amanda Tipton


La felicitat diu que es multiplica per cinc després de patir. Cal que plogui abans de veure l'arc de Sant Martí. No hi ha res que encengui la vida millor que entendre que ens hem de morir. I ja em teniu cantant-ne la tornada: si vols que surti el sol, abans s'haurà de fer de nit.
 
El dia que vaig fer trenta-cinc anys, un perruquer incompetent em va cremar els cabells. L'única solució va ser tallar-me'ls ben curts, tant que m'havia costat arribar a lluir una cabellera llarga. L'endemà, un company de la redacció del diari on treballava em va etzibar: "Mira-t'ho pel cantó positiu, només pots fer que millorar". Soc tan positiva, ehem, que han passat tretze anys i encara no l'hi he perdonat. Al perruquer, tampoc.
 
Que sí, que ja veig per on va la cosa. Sense l'hivern no estimaríem tant la primavera, quan vens de la foscor la llum de l'alba et sembla una meravella i després d'una migranya de les que em tomben estic eufòrica perquè em trobo normal. Però a mi dona'm dies sense dolor, el sol desacomplexat del migdia i un maig que duri tot l'any. Jo ja estava prou contenta amb els cabells llargs abans que me'ls socarrimessin, la lliçó de valorar el que tenim en lloc de desitjar el que ens falta feia temps que l'havia paït (la prova és que aleshores ja havia recomanat unes deu mil vegades els assajos d'André Comte-Sponville).
 
Em temo que confonem consols amb benediccions. És un consol que hi hagi llum al final del túnel, però seria millor no haver-hi entrat. A sobre, hi ha túnels sense sortida. I si t'asseguren que després d'una pujada sempre ve una baixada, t'enganyen: també pot venir una pujada més gran.
 
La vida és cíclica però cadascun de nosaltres, no. Em dic que potser han tornat les abelles a la vinya verge de la casa de prop del mar, però no serien les mateixes: per a les abelles de l'abril, no existeix la tardor. Les abelles d'avui, si hi són, han vingut per primer cop.
 
Amics de Mishima, continuaré cantant la vostra cançó perquè fa hores que escolto el disc sencer en bucle i ja se m'ha enganxat. Però no, jo no vull que surti el sol. El que voldria, digueu-me capritxosa, és que no es pongués mai.
 

COMENTARIS

ACORD TOTAL
Anònim, 08/05/2017 a les 04:59
+7
-0
Mai, mai com avui, podria estar tant d'acord amb aquest escrit. Penso e x a c t a m e n t el mateix.
Aprendre a no patir
Marco, 08/05/2017 a les 06:29
+5
-0
Hola Eva.
Només hi ha una manera de no patir. No viure la vida. Ser hi sempre en una urna de vidre que ens aïlli dels patiments.
El cas és es que la mateixa urna ens aïlla de noves experiències positives.
Si mires els nens jugant. Sempre acabem barallats. Però al cap d'una estona tornen a jugar. És un joc de repetició en el que es tracta d'aprendre a no errar.

La vida es el mateix. Cal aprendre a no errar. Trobar el que ens fa patir i establir estratègies per superar ho
Arriba directe
Sali, 08/05/2017 a les 10:29
+2
-1
Llegir el teu text des d'un hospital fent d'acompanyant familiar, no té paraules. O potser sí: Una gran complicitat i unes ganes d'escoltar Mishima.
Gràcies Eva, com sempre.
I que no es pongués mai
Anònim, 08/05/2017 a les 22:59
+4
-0
Jo també voldria que mai es pongués el sol... però ja ho diuen, la felicitat és efímera.
Vivint I vivint
Fil de lluna, 11/05/2017 a les 00:19
+0
-0
Cal patir per saber prendre la vida amb sentit? Cal arribar al llit de mort per veure que el més important és si deixes petjada.
Quin desconsol pensar que per aprendre a viure, has d'haver viscut la catarsi.
Cal? Algú que ho tingui tot de cara no sabrà distingir entre estar bé o malament?
La importància de MIshima
Malevo, 11/05/2017 a les 18:07
+0
-0
Potser per mandra ja no em plantejo debats ni discursos que vagin més enllà de l'aquí i ara.
Mishima se'ns torna a regalar, gaudim-lo i gaudim-ho, i sí, les seves lletres et porten allà on som, o allí on vam ser.
Veu, piano, trompeta aquest cop, i tots plegats ens faran "beure per tenir set tota la vida, i anirem a l'accés 14, i Eva no saps com em fas sentir, i sí, la primavera menteix".
Torna, torna l'Ordre i l'Aventura.
Gràcies a tu Eva i vosaltres Mishima
Un espill
Olga Salvado, 11/05/2017 a les 22:35
+1
-1
Ets el meu espill. Penso aixo moltes vegades i ironicament porto els cabells curts perque una perruquera me'ls ha cremat. I t'asseguro que no li perdonare mai!!!. Be, hi ha sols esplendits pero tambe hi ha nits meravelloses... una abraçada
Molt bonic
Anònim, 12/05/2017 a les 10:36
+0
-0
Espero veure la sortida al tunel que encara no he entrat.
"Caler", no cal patir...
Anònim, 12/05/2017 a les 17:30
+0
-0
...però jo diria que a mesura que els humans anem tenint més facilitats materials també sembla que van apareixent més depressions. No lluitar o no haver d'esperar per aconseguir alguna cosa potser provoca que no es valori, ni que es conegui la vida sense allò. Potser el patiment no ens fa aprendre, però afrontar i superar aquest patiment, sí. I ens enforteix.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència