Crònica

Les dones i el sexe

El documental danès «Venus» aborda la sexualitat femenina lluny dels estereotips masclistes

| 07/05/2017 a les 15:17h
Especial: Crònica
Arxivat a: La butaca, crònica

El sexe fa de mal parlar. Fa vergonya dir que aquesta nit passada has tingut un bon orgasme, sola o acompanyada. Fa de mal dir que quan et mires al mirall tota nua t'agraden (o no) els teus pits. No queda bé deixar anar que encara ets verge a segons quina edat ni tampoc que t'ho has fet amb una vintena de paios que no coneixies de res. No pots dir vulva o vagina, perquè fa purista, i si dius cony, fa groller. La nuesa i la sexualitat femenines ens fan sentir incòmodes. Hem hagut de néixer apresos, ens costa verbalitzar les inseguretats, reconèixer que tenim dubtes. Ens és difícil acceptar el nostre cos en aquesta societat de maniquins perfectes, que ho saben tot sobre sexe i que tothom desitja.
 
«L'estiu del 2015 vam començar una pel·lícula eròtica basada en històries de dones reals. Vam convocar un càsting per a dones joves a Copenhaguen. Aquesta pel·lícula és el resultat de la nostra recerca.» Així comença Venus. Confessions de dones nues, de Lea Glob i Mette Carla Albrechtsen, que presenta DocsBarcelona del Mes arreu del territori. En aquest documental, un seguit de dones d'entre vint i trenta anys es planten davant d'una càmera i expliquen com entenen la seva sexualitat. Parlen de tot allò que tanta gent no gosa o que no sap com expressar. De mica en mica es van obrint per fer saber a l'espectador que les dones també són éssers sexuals. Des del públic les dones ens adonem que ja ho sabem, que la sexualitat també és cosa nostra. I espero que els homes també se'n donin per assabentats.
 
Una noia que mira la càmera com si se l'hagués d'empassar explica que la timidesa sempre ha estat un entrebanc per a les seves relacions. Que per despullar-se davant d'un noi ha hagut de fer peripècies. I que tot i que ho té molt treballat, encara no pot mirar-se al mirall despullada. La Nico diu que tot el que tingui a veure amb el sexe l'apassiona, i una altra ens fa saber que no concep ficar-se al llit amb ningú si no és per fer-hi l'amor amb majúscules i no un polvo més. Una de molt elegant amb una faldilla plisada entra per la porta lateral del saló on les entrevisten i la porta s'encalla. Quan seu al tamboret que hi ha al centre li pregunten cada quant pensa en el sexe. «Cada dia. Tres o quatre vegades. Potser cada hora.» En un altre pla, la dels cabells curts se sorprèn sentint-se dir que hi pensa cada mitja hora.
 
La de les ulleres rodones reflexiona que haver tingut bon sexe quan ets jove et dona prestigi, es queixa que la virginitat sigui un paràmetre que defineix les persones. I una dona amb unes corbes espectaculars es pregunta si es pot ser grassa i sexi sense ser un fetitxe, sense ser el plaer inconfessable de tants homes. La dels cabells ondulats explica una anècdota d'un dia que un noi no va voler practicar-li sexe oral després d'exigir-li que ella ho fes amb ell. «Al mascle se'l percep com a actiu, tu no li fas els petons, te'ls fa ell a tu. Les seves intencions i els seus impulsos són més fàcils d'entendre. El que s'espera que facin les dones és més difús.» Ho té molt clar, que ella vol dominar al llit, que no està disposada a ser submisa. Penso en els homes de la sala, que experimenten la pressió de ser uns toros amb ganes d'envestir. Que també són víctimes de l'estereotip.
 
Una entrevistada una mica despentinada proclama com va ser el seu primer orgasme, amb les botes de taló i de xarol posades. Una altra diu que li va recórrer tot el cos, que allò no ho havia sentit mai. La de les faldilles amples narra amb detall una ficció que s'imagina sovint quan es masturba. Diu que ho fa cada dos o tres dies. I unes trenes llargues i rosses confessen una fantasia d'incest. Amb uns mitjonets blancs fins als genolls assegura que per fi ha trobat un home que faci realitat els seus desitjos sexuals. Una altra noia declara el dia que es va presentar a un càsting per fer de striper. I una altra, el dia que va acabar fent l'amor amb una noia perquè no ho fes el seu xicot.
 
Es despullen per dins i per fora. Quan les directores els demanen si poden posar per a un retrat, algunes només s'abaixen els tirants del sostenidor: se'ls veuen les clavícules, abaixen els ulls i somriuen. D'altres, sense pensar-s'ho dues vegades, s'abaixen les mitges i treuen pit orgulloses. Cintures estretes, culs cel·lulítics, pits apujats i ferms, cames llargues i malucs de tota mena. La bellesa femenina té siluetes i motlles diferents, però totes són dones valentes.
 

COMENTARIS

Repetició del mateix, sempre. Cansat
Anònim, 07/05/2017 a les 22:56
+8
-8
Quan veig articles que usen això de "estereotips" comprovo que son els reis dels estereotips. Els que corren ara, en que tot és mentida.

Per exemple, una diu: "un dia que un noi no va voler practicar-li sexe oral després d'exigir-li que ella ho fes amb ell".

Això, estic segur que és mentida. Això d'exigir-li... que l'estava violant? Molt probablement li va demanar, no exigir. Per altra banda es parteix de l'error que és el mateix exactament el sexe oral a un home que a una dona.
Per altra banda quan es vol igualar que "si jo et faig sexe oral tu també me n'has de fer" es fa un error ridícul. Es parteix de la suposició que qui fa el sexe oral està patint no li agrada ni li excita i en canvi qui el rep és l'únic que en gaudeix. I precisament en la majoria de casos és al contrari! Molt sovint gaudeix més qui el fa que qui el rep.
La meva primera dona era obsessivament feminista i això va fer que al final trenquéssim perquè ella m'assetjava al llit. Era una verdadera tortura. Volia fer-ho cada dia, s'empipava quan jo no volia, i cada vegada jo ho volia menys perquè em deia què havia de fer què no havia de fer... aplicava el seu paranoic feminisme al llit. El resultat no és que per a mi ja no era cap plaer, sinó que tampoc ho era per a ella.
Per cert, això que la dona no vol fer sexe oral i l'home sí que ho fa, és molt més freqüent que al revés. Però ara no està de moda que siguem els homes qui ens fem les víctimes.

paranoia
Anònim, 08/05/2017 a les 09:57
+4
-2
Me n'he fet fart, des de dècades, de llegir enquestes sobre sexe. De sempre, la dona és una mica menys activa que l'home (de mitjana, és clar, hi ha tot tipus de casos). Actualment, en què hi ha tant accés a tot tipus de coses de contingut sexual, especialment Internet, si elles son una mica menys actives que ells, ja no és per herència cultural, pot ser que ja sigui per genètica. Que som així i ja està. Homes i dones no som totalment iguals.
Fa gràcia en aquest article que ara fins i tot s'acusa a l'home. Si ella és menys activa és que ell és mes actiu. Per tant "acusem-lo a ell per ser actiu, ja que nosaltres, les dones hem de ser sempre víctimes de tot".
I com que volem donar la culpa de tot a un suposat masclisme, ens inventem que "ell vol dominar la situació", quan la cosa és totalment al contrari. No hi ha cosa que agradi més a un home que la seva parella sigui activa al llit, que tingui iniciatives. No hi ha res que agradi menys a l'home que la seva parella estigui de figurant i ell hagi de portar sempre la iniciativa.
Però com que el culpable sempre ha de ser l'home si ella no te iniciativa, es diu que l'home vol dominar, i santes pasqües!
Amb tot això no critico les dones ni els homes som igual de miserables i/o bons. Tenim virtuts i defectes unes i uns.
I és per això que em molesta molt i és molt perillós per la convivència la paranoia que tenen algunes en culpar de tots els mals a tothom excepte elles.
Només les joves tenen sexe?
Anònim, 08/05/2017 a les 11:21
+4
-0
Per què en aquests reportatges entrevisten només dones joves? No hi ha sexe a partir dels trenta? Les dones més grans no tenen res a dir sobre el tema, o no interessa a ningú?
Viure per veure
manel osali, 08/05/2017 a les 15:58
+4
-0
Ostres! tota la vida desitjant tenir una parella activa al llit per no haver de ser-ho jo, perquè, com quasi tots els homes ens encanta que ella sigui activa i ara resulta que aquí elles ens critiquen perquè som actius!
Quan es tenen ganes de criticar no calen motius!
La típica resposta
Anònim, 08/05/2017 a les 20:18
+2
-0
Fa gràcia que un home comenti atacant al feminisme. En comptes de defensar la teva experiència (que sí, pot ser que l'hembrisme de la teva dona perjudiqués la vostra relació) podries reconèixer els tabús que tenen moltes dones per parlar de sexualitat.
Perquè és una realitat i es pot comprovar fàcilment.
No crec que el comentari de "aquest article diu el mateix" ajudi a millorar la condició de la dona.
Si sempre s'han de tractar els mateixos temes és perquè encara falta reivindicació.
Per demostrar una mentida sempre calen estudis falsos
Anònim, 09/05/2017 a les 08:46
+1
-0
Al/a de la "típica resposta", dius que "Si sempre s'han de tractar els mateixos temes és perquè encara falta reivindicació". Si t'he entès bé, crec que això és l'error.
Fixa't bé sempre en totes les coses que ara denuncien moltes dones, especialment les feministes i analitza les dades. Si no pots trobar la font de les dades, la veracitat, no en facis cap cas del què denuncien. Segur que es basa amb dades falses ja que sinó posarien aquestes fonts.
I si posen les fonts d'on han partit, t'aconsello que hi vagis, ho miris, intentis contrastar-ho, i al final sempre descobriràs que ho han manipulat i/o esbiaixat.
Sempre han de manipular perquè allò que sempre volen demostrar és fals.
Si mires enquestes del CIS, veuràs, per exemple que a nivell espanyol, al 2012, només un 5% de la població tenia unes opinions que es podrien qualificar de cultura masclista. Si ho traslladem al 2017 ja només deu ser el 3-4% i si ho traslladem a Catalunya, que sempre ho hem estat menys, deu estar al 2-3%. (per cert, força per igual homes i dones).
Si tenim en compte que fa 50 anys això era del 70%, el què hi ha ara és totalment residual i no provoca influència en el tractament de la societat.
Però com per fer el victimisme que usen (i aconsegueixen moltes coses gràcies a aquest victimisme) necessiten que la societat sigui masclista, s'han d'inventar les dades.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla convoca entitats i monitors a presentar projectes de transformació social
Imatge il·lustrativa
Helena Tornero dirigeix «El futur», a la Sala Tallers del TNC
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural dedica una jornada a l'ecologisme
Imatge il·lustrativa
El Macba proposa una jornada plena d'activitats familiars
Imatge il·lustrativa
El festival Kosmopolis reunirà més de 130 autors en la seva desena edició
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra l'amor que fa mal
Imatge il·lustrativa
14 propostes per gaudir de «La Quinzena metropolitana de dansa»
Imatge il·lustrativa
El nazisme sobreviu al Teatre Lliure amb l'obra «Davant la jubilació», de Thomas Bernhard