El que em torna la pau

I ara camines per la punta del nas, creuant pel pont dels llavis fins arribar a la galta

Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, Postals

Foto: Chris JL

 


Tanco els ulls. Em toques el front, a poc a poc, amb dos dits. I t'hi atures una estona perquè saps que és aquí on neixen les cabòries que m'emprenyen i m'empaiten. Com si amb aquest gest, tan teu, les poguessis empetitir fins a fer-les desaparèixer.
 
I ara camines per la punta del nas, creuant pel pont dels llavis fins arribar a la galta. I la teva mà, aspra, em va curant dels mals del món.
 
Podria semblar ridícul. Tu, que tens cinquanta anys, i jo, amb vint-i-sis, estirades cara a cara sense dir-nos res. Podria dir que ja no em calen aquestes coses. Que ja tinc espases i escuts i motxilles. Que soc gran. Que ja sé viure amb els ulls oberts. Però mare, saps què? No és ben bé el teu palmell. Ni els dits ni aquest diumenge. És el tacte amb què em toques la vida el que em torna la pau.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El festival d'estiu porta els millors muntatges teatrals, musicals i de dansa a Barcelona
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural proposa una jornada sobre astronomia i contaminació lumínica
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura dues mostres fetes per alumnes i professors
Imatge il·lustrativa
Els Juliols de la UB dediquen un curs a la crisi migratòria
Imatge il·lustrativa
La ciutat francesa acull un dels festivals més importants del món
Imatge il·lustrativa
Una animació representa amb traços senzills la cançó de Queen
Imatge il·lustrativa
La nova campanya d'Estrella Damm ens alerta de la contaminació que pateix el mar
Imatge il·lustrativa
Així serà l'any 2026 el temple monumental d'Antoni Gaudí