El que em torna la pau

I ara camines per la punta del nas, creuant pel pont dels llavis fins arribar a la galta

Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, Postals

Foto: Chris JL

 


Tanco els ulls. Em toques el front, a poc a poc, amb dos dits. I t'hi atures una estona perquè saps que és aquí on neixen les cabòries que m'emprenyen i m'empaiten. Com si amb aquest gest, tan teu, les poguessis empetitir fins a fer-les desaparèixer.
 
I ara camines per la punta del nas, creuant pel pont dels llavis fins arribar a la galta. I la teva mà, aspra, em va curant dels mals del món.
 
Podria semblar ridícul. Tu, que tens cinquanta anys, i jo, amb vint-i-sis, estirades cara a cara sense dir-nos res. Podria dir que ja no em calen aquestes coses. Que ja tinc espases i escuts i motxilles. Que soc gran. Que ja sé viure amb els ulls oberts. Però mare, saps què? No és ben bé el teu palmell. Ni els dits ni aquest diumenge. És el tacte amb què em toques la vida el que em torna la pau.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural proposa una taula rodona per fer visible el que és massa invisible
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord