El que em torna la pau

I ara camines per la punta del nas, creuant pel pont dels llavis fins arribar a la galta

Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, Postals

Foto: Chris JL

 


Tanco els ulls. Em toques el front, a poc a poc, amb dos dits. I t'hi atures una estona perquè saps que és aquí on neixen les cabòries que m'emprenyen i m'empaiten. Com si amb aquest gest, tan teu, les poguessis empetitir fins a fer-les desaparèixer.
 
I ara camines per la punta del nas, creuant pel pont dels llavis fins arribar a la galta. I la teva mà, aspra, em va curant dels mals del món.
 
Podria semblar ridícul. Tu, que tens cinquanta anys, i jo, amb vint-i-sis, estirades cara a cara sense dir-nos res. Podria dir que ja no em calen aquestes coses. Que ja tinc espases i escuts i motxilles. Que soc gran. Que ja sé viure amb els ulls oberts. Però mare, saps què? No és ben bé el teu palmell. Ni els dits ni aquest diumenge. És el tacte amb què em toques la vida el que em torna la pau.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Una exposició permet veure el mobiliari modernista de la família de l'industrial
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos
Imatge il·lustrativa
L'anunci de la nova pel·lícula fa un cant a la creativitat i a la generositat