La nit m’envolta,
les llums se’m tornen fosques,
t’escric a les parets,
m’allunyo de les coses.
La vida és fora,
la lluna és buida i nova,
sota els meus peus fa fred,
no hi ha flors, només ombres.
Sé que te’n vas,
que no estàs sola.
Sé que no et queda
res per a mi.
M’és ben igual
si no em perdones.
Que sigui tal com soc
que em senti així per tu.
Va ser tan fàcil,
avui tot se’m cargola,
no vull estar vençut,
cansat ni decebut.
La meva història
sembla la d’un altre home.
Només miralls trencats,
només imatges tortes.
La nit s’acaba i al pic del dia
em sento al fons d’un pou,
el cor desert.
El sol ens cega
però tot i així jo em veig aquí tot sol, tant sol.
Com un ocell que va buscant el vent.
Se m’han tancat totes les portes
i ja no em queda res per dir.
M’és ben igual si no em perdones
si s’ha acabat el joc i el que he perdut soc jo.
La nit s’acaba
i un altre dia em sento al fons d’un pou,
el cor desert.
El sol em cega però tot i així
jo em veig aquí tot sol, tant sol,
com un ocell que va buscant el vent.
S’acabarà la nit algun dia, sí.
S’acabarà la nit i no tindré mai,
no, no mai, mala sang,
mala sang, no tindré mala sang.
Foto: www.sopadecabra.cat
