Coses així

Hi ha algú més?

Cal que se'ns esmicoli la vida perquè puguem veure clar en qui o en què podem confiar

| 13/05/2017 a les 17:45h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Amanda Tipton

 

 

"No saps mai fins a quin punt creus en una cosa mentre la seva veritat o falsedat no es converteixen en un assumpte de vida o mort. És molt fàcil dir que confies en la solidesa i força d'una corda quan la fas servir per lligar una caixa. Però imagina't que et veus obligat a aferrar-te a aquesta corda si estàs suspès sobre un precipici. El primer que descobriràs és que hi confiaves massa".
 
La reflexió la fa l'autor britànic C. S. Lewis (1898-1963) en el llibre breu Una pena en observación, escrit arran de la mort de la seva dona. Només un risc autèntic posa a prova la realitat d'una creença. Jo puc dir que tinc una confiança absoluta en tal persona, però només el dia que em plantegi la possibilitat d'explicar-li un secret important sabré si, en efecte, me'n refio tant com dic. Puc afirmar –creient-m'ho– que estimo algú, però em caldria patir una situació límit per confirmar que me l'estimo de debò.
 
L'excursionista d'aquell acudit de l'Eugenio potser creia que creia en Déu. Perseguint una papallona, cau per un precipi, aconsegueix agafar-se a una branca i fa un crit per demanar ajut: "Que hi ha algú?". Al cap d'una estona sent una veu profunda: "Sí, fill meu, soc Déu. Segueix les meves instruccions sense por. Deixa't caure al buit i, abans que t'estavellis contra el terra, una legió d'àngels et recolliran al vol i et duran on eres abans que rellisquessis". El paio l'escolta i torna a cridar: "D'acord, gràcies. Però hi ha algú més?". Aleshores nosaltres riem i ell descobreix que no era tan creient com pensava.
 
La confiança, l'amistat i l'amor són creences, actes de fe. Que esdevenen, o no, veritats sense fissures quan tenim la desgràcia de tenir un peu a l'abisme. És curiós, i ja és mala llet: cal que se'ns esmicoli la vida perquè puguem veure clar en qui o en què podem confiar, qui són els nostres amics, a qui estimem fins anar al cel i tornar.
 
I ara m'adono que potser és aquesta la raó de la infelicitat humana: o estimem sense saber del cert si estimem plenament, o comprovem que era amor real just quan ja pengem d'un fil. L'amor ens pot apartar uns centímetres del llindar del precipici, però al pobre amor tampoc li podem exigir miracles: de vegades ens venen ganes de cridar que vingui algú més a rescatar-nos. Una legió d'àngels, per exemple.
 

COMENTARIS

No ho crec...
Anònim, 14/05/2017 a les 22:15
+16
-0
L'abisme només ens genera pors que poden distorsionar (magnificar) el que sentim per algú. Em sembla que ho calibrem millor quan no hi ha necessitat profunda sinó només desig, ganes i voluntat. No et necessito però vull estar amb tu.
Cartas del diablo a su sobrino.
Xavier V.S., 15/05/2017 a les 00:14
+2
-1
En C.S. Lewis tambe va esriure d'altres excel.lents llibres com el del meu titol etc..... i la 2ona part........etc


Bon article.

Gràcies.
Una bona pel·lícula
Ester B, 15/05/2017 a les 09:55
+0
-0
Bon article!
Del llibre d.en C.S. Lewis se.n va fer una bona pel·lícula que duu el mateix títol o semblant "Una pena en observación" "Cero en observación", on els actors plasmen molt bé aquests sentiments tan posats al límit de l.interior humà.
Amor
Anònim, 15/05/2017 a les 15:39
+0
-0
Crec que no hi ha res mes, l amor i deixar-se perdre en ell si tens la sort de sentir lo de veritat
Amistat?
Anònim, 16/05/2017 a les 13:56
+0
-0
Primeres paraules de la nostra filla, 23 anys, a la UCI, en veure'ns després d'un accident greu:
"Ara sabrem qui són els amics de debò".
On és el precipci?
Anònim, 17/05/2017 a les 16:40
+0
-0
I quan el precipici es troba amagat dins del propi amor o del que suposaves que era amor? Aleshores són dues penes en observació.

M'ha agradat el títol de Lewis!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència