La vida té vida pròpia

Envia'm un àngel

Ens crèiem tan diferents i en canvi érem el mateix

| 19/05/2017 a les 15:41h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: Cambres pròpies, La vida té vida pròpia

Foto: lauren rushing


Vam descobrir que ens fascinava a tots dos, te'n recordes?, quan teníem quinze anys i no feia tant temps que havíem començat a enamorar-nos en secret, per separat però inevitablement junts, de noies fugisseres i inabastables, de somriures eteris. Ens ho vam dir un dia que et vaig sentir cantar-la, no hauria dit mai que t'agradés aquesta cançó, Envia'm un àngel que sigui com tu... Ens crèiem tan diferents i en canvi érem el mateix, cadascú en el seu món cercant, amb una barreja d'entusiasme i d'angoixa, maneres de descobrir-nos i de dir-nos, cadascú en el seu planeta absorbint els acords d'aquesta cançó que ens feia somiar àngels impossibles. 

M'agradaria preguntar-t'ho, si encara ho demanes de vegades, a ningú o a tot, envia'm un àngel que em recordi a tu, envia'm un àngel quan callen els records i tanmateix a casa totes les ombres perfilen dolors antics. M'agradaria preguntar-t'ho només pel gust que em diguis que sí, que continues somiant àngels i que venen de vegades sense que ho demanis. No deixaria de mirar-te fins que absorbís tota la llum que se t'escaparà pels ulls mentre tornes a taral·lejar la cançó i per un instant ets tu essent jo al mateix temps, i se'ns esborren els límits i soc jo la que et diu que sí, que encara somio àngels, i que venen de vegades sense que ho demani, i canto la cançó amb la teva-meva veu. Tots els àngels que han vingut, i que encara venen, tenen el color de la teva ànima –verd maragda, blau de mar–. S'assemblen a tu, em recorden a tu. I camino darrere les teves passes, sempre d'esquena al futur.
 



* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
16/11/2017
Imatge il·lustrativa
10/11/2017
Imatge il·lustrativa
27/10/2017

COMENTARIS

Angels
Alexander Supertramp, 20/05/2017 a les 21:09
+8
-1
Pot haver-hi res més gloriós, més colpidor, més dolçament traumàtic que enamorar-se, més addictiu? Com dimonis podem negar/ocultar/esborrar allò que sentim cap a una altra persona, perquè ella no sent el mateix?
Pobre gent aquells que afirmen que enamorar-se és una malaltia que cal esquivar; perquè, còmodament instal·lats a la seva atalaia d'ignorància i por de mostrar els seus sentiments, es perden l'experiència més enriquidora i sublim que patirien mai.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht