Música

Ma liberté

Saps prou bé que he sofert/ per poder-te oferir/ el que més desitjaves

| 01/10/2017 a les 14:00h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, cançó, Ma liberté, Georges Moustaki

Ma liberté 
Longtemps je t'ai gardée 
Comme une perle rare 
Ma liberté
C'est toi qui m'a aidé
A larguer les amarres
Pour aller n'importe où
Pour aller jusqu'au bout
Des chemins de fortune
Pour cueillir en rêvant
Une rose des vents
Sur un rayon de lune

Ma liberté
Devant tes volontés
Mon âme était soumise
Ma liberté
Je t'avais tout donné
Ma dernière chemise
Et combien j'ai souffert
Pour pouvoir satisfaire
Toutes tes exigences
J'ai changé de pays
J'ai perdu mes amis
Pour gagner ta confiance

Ma liberté
Tu as su désarmer
Toutes Mes habitudes
Ma liberté
Toi qui m'a fait aimer
Même la solitude
Toi qui m'as fait sourire
Quand je voyais finir
Une belle aventure
Toi qui m'as protégé
Quand j'allais me cacher
Pour soigner mes blessures

Ma liberté
Pourtant je t'ai quittée
Une nuit de décembre
J'ai déserté
Les chemins écartés
Que nous suivions ensemble
Lorsque sans me méfier
Les pieds et poings liés
Je me suis laissé faire
Et je t'ai trahi pour
Une prison d'amour
Et sa belle geôlière

Et je t'ai trahi pour
Une prison d'amour
Et sa belle geôlière


T'he dut amb mi
arreu on tu em vas dir
que jo havia de viure.
I he après amb tu
a fer i desobeir
per tal de ser més lliure.
Per fugir d'aquest temps
i vèncer somrient
tot el que ara m'atura,
i no em deixa collir
una rosa dels vents
sota el raig de la lluna.
 
I m'he sotmès
a tots els teus desigs
i a les teves manies.
Jo, que t'he dat
el meu darrer vestit,
el darrer que tenia.
 
Saps prou bé que he sofert
per poder-te oferir
el que més desitjaves.
He canviat de país,
he perdut els amics,
perquè em tinguis confiança.
 
Ma llibertat,
com m'has anat desfent
dels meus costums de sempre.
M'has ensenyat
a viure en soledat
i a saber-me entendre.
I has fet menys dolorós
el final de l'amor
de tantes aventures.
Sempre m'has protegit
si res m'ha cohibit,
m'has curat les ferides.
 
No sé per què
ni com et vaig deixar
una nit de desembre.
Aquells camins
que tu i jo vam traçar
ens queden molt enrere.
I va ser aquella nit,
la nit que et vaig trair
sens recel ni temença,
quan vaig perdre't de cop
per aquest altre amor
que ara em fa presonera.

Ma llibertat,
com m'has anat desfent
dels meus costums de sempre.
M'has ensenyat
a viure en soledat
i a saber-me entendre.

COMENTARIS

Salut vieux poète
Anònim, 23/05/2017 a les 15:39
+4
-0
Et nous ferons de chaque jour
toute une étérnité d'amour.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fabra i Coats ofereix un programa públic d'activitats relacionat amb les seves exposicions
Imatge il·lustrativa
WusMed reuneix dues metodologies en una formació en línia
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum recorre els mites clàssics amb obres de les col·leccions del Prado
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona ofereix una nova sessió del cicle de debats «Feminisme(s)»
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
Un «mapping» hipnòntic fa volar l'àngel per l'aeroport de Brusel·les
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de recuperar els somnis i la identitat