Evasions

Sota els mateixos cels

La nostàlgia té raons que la raó no entén, el seny va per aquí i l'enyor va per allà

| 23/05/2017 a les 10:37h
Especial: Evasions
Arxivat a: Cambres pròpies, Evasions
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
Uno vuelve siempre a los viejos sitios en que amó la vida. Deu ser pel desig impossible de retrobar la persona que eres quan hi vas anar per primera vegada. Deu ser per això, potser, que no faries res més que tornar a l’illa de l’avi i a la ciutat que et va acollir quan vas deixar la casa dels pares.
 
No t’has banyat a les platges de Mallorca. No has volat mai a Eivissa. Intueixes que Formentera t’encantaria. Però vas començar a caminar a Sant Climent, el poble menorquí del pare de la teva mare, i et sembla que no t’acabaràs Menorca per més avarques que gastis. Et costa imaginar-te a cap illa que no sigui aquesta.
 
L’excepció es diu Manhattan, una illa entre rius a l’altra banda d’un mar immens. Hi vas viure dels vint-i-tres anys als vint-i-cinc. Des d’aleshores, cada cop que has agafat un avió has aterrat a Nova York.
 
Uno vuelve siempre a los viejos sitios en que amó la vida, y entonces comprende cómo están de ausentes las cosas queridas. La cançó ens convida a no idealitzar els retorns, el temps ho arrasa tot també mentre no hi som. Però la nostàlgia té raons que la raó no entén, el seny va per aquí i l’enyor va per allà.
 
I, de sobte, aquest diumenge de maig ho has entès: el que persegueixes no és tant el goig de tornar-hi com la sort de poder-hi tornar.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

Afortunada
La laia del passat, 24/05/2017 a les 07:40
+14
-1
De vegades, però, al tornar saludes aquella laia que eres al passat, i tens el privilegi de parlar-hi, d'entendre-la i d'acceptar-la(te) una mica més.
Que maco es tornar a trepitjar un cel que et va veure feliç, i dins la felicitat et va veure equivocar-te, i dins l'error canviar, evolucionar.
El que escrius em fa pensar; adopto la idea per coneixem encara una mica més.
Els apunts que no es poden passar a net...
Anònim, 27/05/2017 a les 21:27
+1
-1
Diuen que una música mai es torna a sentir igual, un lloc, un espai, una illa la teva, tampoc. I és per què hi vas amb uns apunts arrugdets a la butxaca, amb l'anyoraça i el sonriure als llavis...i tornes a trobar-te i a retrobar pinzellades d'aquella il.lusió, que fa que acarisis els apunts arrugadets de la butxaca i et re-creis en la feliç noltalgia. Crec.!
retrobaments
Crisca67, 19/08/2017 a les 23:11
+0
-2
Tens tota la raó. Viatjar és fantàstic, però revisitar té aquell punt de records i present, de comprovar com va passant el temps pels paisatges estimats...
Un petó des de Menorca, l'illa que em va veure néixer i a la que no puc deixar de tornar sempre que puc.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix visitar la seva col·lecció a partir de tres mirades diferents
Imatge il·lustrativa
L'obra «Tebas Land», de Sergio Blanco, es representa al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
El Macba ofereix un curs per aprofundir en la seva col·lecció
Imatge il·lustrativa
La comèdia de Santiago Rusiñol arriba al Teatre Nacional
Imatge il·lustrativa
14 reflexions del cineasta, que deia que «necessàriament els personatges s'assemblen al seu autor»
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
Curtmetratge animat sobre els monstres que fem néixer per culpa de l'enveja