“Per a mi la història literària és la reconstrucció d’un moment determinat, és a dir, la descoberta i identificació de totes les forces, les marginals incloses, que la conformen”. Amb aquesta cita de Joaquim Molas comença l’exposició Enemic de gàbies, sobrenom que li va posar Joan Brossa en una dedicatòria. El Palau Robert, amb la col·laboració de la Generalitat, l’Organisme Autònom de Patrimoni V. Balaguer i l’Aula Joaquim Molas, dedica aquesta mostra a la mirada de l’escriptor, historiador, professor i crític sobre les avantguardes catalanes. “El nostre objectiu és remarcar que Joaquim Molas no només va ser un estudiós de les avantguardes i un erudit, sinó que també tenia una presència molt activa al carrer amb els escriptors”, destaca Enric Bou, comissari de l’exposició, juntament amb Jordi Cerdà.
La mostra, que es podrà veure fins al 27 d’agost, és una adaptació de la que es va presentar a finals del 2016 a Vilanova i la Geltrú. Coincidint amb el primer aniversari de la mort de Molas, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, on va deixar el seu llegat, va acollir l’exposició Atles Molas. Ordre i disjuncions en les avantguardes. En aquesta ampliació es vol donar a conèixer el paper de Joaquim Molas en la descoberta i l’estudi de les avantguardes literàries i artístiques a Catalunya i en la reivindicació de la modernitat cultural i social. La seva mirada ha estat clau per entendre la importància d’aquests moviments, que van aparèixer per trencar pautes, com una reacció a la crisi de valors culturals i ideològics després de la Primera Guerra Mundial. Alguns dels documents que es poden veure a la mostra no havien estat divulgats abans.
Fem un recorregut pels set apartats en què es divideix l’exposició:
1. Realisme històric i avantguarda.
Joaquim Molas reivindica una literatura que pugui ser un instrument de transformació social, un art vinculat a la vida i la societat. Un llibre d’aquest període és l’antologia que van preparar amb Josep Maria Castellet.
Foto: Josep M. Castellet i Joaquim Molas en l’etapa de major auge del realisme històric, arran de la publicació de la seva polèmica antologia Poesia Catalana del segle XX, Barcelona, Edicions 62, 1963
2. El coneixement de les avantguardes, l’amistat amb J.V. Foix
.
El poeta mostra l’avantguarda a Molas de primera mà: li parla de Dalí, de Salvat-Papasseit.
Joaquim Molas i J. V. Foix, un dels escriptors que el van introduir en les avantguardes
3. El revival modernista i el pop.
Als anys seixanta, Molas recupera el Modernisme i
l’Avantguarda com a part de la cultura del país, mentre que a la resta d’Occident se’n té una visió retro.
Il·lustració de la coberta del disc de Guillermina Motta, Visca l’amor! (1968). Disseny d’Enric Sió i text presentació de Joaquim Molas
4. L’avantguarda baixa al carrer.
Les avantguardes plàstica i literària se socialitzen. Coincideixen l’homenatge al grup ADLAN, la publicació de Poesia Rasa, de Joan Brossa, i la de Poesia T-47, de Guillem Viladot.
Foto: Fotografia d’exposició
5. La mirada constant al nou.
Molas va rebre les publicacions d’alumnes o col·laboradors seus com Vicenç Altaió, Lluís Urpinell o Jaume Vallcorba. Són documents importants per seguir el final de la dictadura i els principis de la democràcia. Aquesta etapa desemboca en la publicació del seu estudi La literatura catalana d’avantguarda 1916-1938.
Foto: Imatge de la capçalera de la publicació «Els Marges», revista delLlengua i literatura fundada per Joaquim Molas el 1974. Disseny de Jaume Vallcorba a partir d’un dibuix de la revolució cultural xinesa
6. La reconstrucció de l’historiador.
A l’Olimpíada Cultural de l’any 1992, l’exposició Les avantguardes a Catalunya va situar Barcelona com a focus indispensable per a la comprensió i la identificació de l’avantguardisme al segle XX.
Foto: Palau Robert. Fotografia d’exposició
7. Mètode Molas.
És, segons els comissaris, una manera d’estudiar la literatura que es modifica en funció de l’esperit del temps i les necessitats editorials. La vitrina recull els documents i les cartes i llibres més íntims del crític.
Foto: Palau Robert. Fotografia d’exposició
