Coses així

Quan érem eterns

Créixer és anar marcant creuetes i anar-nos tancant portes

| 27/05/2017 a les 19:15h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Amanda Tipton


Devia tenir trenta anys però els protagonistes dels meus somnis seguien sent el Miki, el Miquel, les dues Eves, les dues Ariadnes, l'Agustí, l'Abigaïl i l'Arantxa: els nens de la meva classe d'egebé, els Espiadimonis de l'escola Arrel. No cal haver estudiat psicologia per entendre que una part de mi es negava a abandonar la infantesa.
 
I és curiós, perquè diria que em vaig passar la infantesa intentant abandonar-la. Me la mirava des de fora, com si jo no fos d'aquell món. Ara, quan detecto un comportament similar en el meu fill petit, intento explicar-li que deixarà de sentir-se estrany, que acabarà trobant el seu lloc a la vida. Però és un consol fràgil: als vuit anys l'edat adulta és una abstracció, un potser, una hipòtesi que es desfà com un gelat de cucurutxo, afanya't a llepar-lo que ja regalima.
 
Si les coses van com cal i no et toca créixer abans d'hora, als vuit anys encara està tot per fer, el temps sembla que no jugui en contra teva, la pregunta què-seré-quan-sigui-gran té un ventall infinit de respostes i morir-se de vell sona igual que viure per sempre. Créixer és anar marcant creuetes i anar-nos tancant portes. Tendim a pensar en l'eternitat en futur, però l'única etapa eterna és la infantesa.
 
Un dia, mentre dinava amb el Miquel i recordàvem batalletes de l'escola, vaig descobrir que havia deixat de somiar en els antics companys de classe. I avui m'adono que ja no m'espanten els malsons ni els monstres de sota el llit, només em fa por la realitat. Tampoc aquí cal ser psicòleg, se'n pot fer un diagnòstic casolà: deu ser que m'he fet gran.
 

COMENTARIS

Molt bona reflexió
Mercè Rue, 20/06/2017 a les 00:15
+0
-0
No podem perdre l'infant que portem dins, més que mai en els moments durs

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida