Música

Un núvol blanc

Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre

| 30/05/2017 a les 21:38h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, Lluís Llach

Senzillament se’n va la vida, i arriba 
com un cabdell que el vent desfila, i fina. 
Som actors que a voltes, 
espectadors que a voltes, 
senzillament i com si res, la vida ens dona i pren paper. 

Serenament quan ve l’onada, acaba, 
i potser en el deixar-se vèncer comença. 
La platja enamorada 
no sap l’espera llarga 
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s. 

Així només, em deixo que tu em deixis; 
només així, et deixo que ara em deixis. 
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre 
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca. 
Molt blanc... 

Sovint és quan el sol declina que el mires. 
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes. 
Arribem tard a voltes 
sense saber que a voltes 
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que... 

Només així, em deixo que tu em deixis; 
així només, et deixo que ara em deixis. 
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre 
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca. 
Molt blanc... 
Molt blanc... 

Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre 
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca. 
Molt blanc... 
 

Facebook: Lluís Llach

COMENTARIS

UN NÚVOL BLANC
ISAAC GONZÁLEZ BERTRÁN , 31/05/2017 a les 13:19
+38
-6
Bonica i tendre cançó de un gran cant-autor com es en LLUIS LLACH. Enhorabona amic. En permt-ho afegir-hi...."Amics per sempre" !!!
preciositats
Coralsm 1, 02/06/2017 a les 19:01
+23
-3
La tristesa ens dona la possibilitat de sentir, d emocionar nos davant la bellesa de les paraules. Un petó, familia d en Carles.
NIU
FINA TORRA TORRAS, 02/06/2017 a les 19:29
+5
-1
Es una de les meves cancons preferides d en Lluis Llach. En LLACH, sempre tan proper...
Al Teatre Nacional amb la Triada vaig tenir l honor de poder me fer una foto amb ell...
Continua sent el millor!!!!!!
L'amic que mai vaig coneixa
Paton, 02/06/2017 a les 19:43
+27
-4
Estic molt trist, avui ha marxat un "amic" el que no coneixia en persona, però de veritat us ho dic trobaré a faltar els articles, llibres, conferències...
A tota la familia una abraçada molt forta.
Sentir
Anònim, 02/06/2017 a les 20:07
+12
-2
Tans sols sento tristesa per la gent que deixa. Ell, sigui on sigui seguirà disfrutant. Els qué quedam som els que sofrim. I sofrim per nosaltres. No per ells.
Estic contenta perque allà on sigui hi trobarà el meu fill i podràn riure i aprendre l' un de l ' altre.

Una abraçada enorme a l ' Eva i a tota la familia.
Sense paraules
Mercè Pampliega , 02/06/2017 a les 20:43
+16
-0
Ha marxat l'home de la paraula esmolada i precisa, una abraçada molt forta familia d'en Carles.
Tristesa i agraiment
Anònim, 02/06/2017 a les 21:21
+14
-0
Tot i no conèixe'l personalment, sento una profunda tristesa, com si m'hagués deixat un amic molt proper. Trobaré molt a faltar els teus articles, la teva saviesa, la teva claretat...moltes gràcies per tot el que ens has donat i tot el que ens has deixat. El teu llegat queda entre nosaltres. Una abraçada a la familia.
Tristesa
EstherBonjoch, 02/06/2017 a les 22:08
+5
-1
Avui és un dia molt trist, hi han masses dies tristos, aquest cop us ha tocat a vosaltres.
Ho sento moltíssim, molta força.
Una abraçada.
Motes llàgrimes i un somriure
Yolanda Rodero, 02/06/2017 a les 22:17
+3
-0
Així estic avui.... gràcies per transmetre tant tots dos.
Gràcies per el textos, articles, llibres.... gràcies perque al lleguir-vos sempre faig treball personal
El meu condol, el meu agraïment.....
Gràcies
Anònim, 02/06/2017 a les 22:21
+8
-0
Sóc mestra de professió i de vocació.Avui em sento trista i òrfena de qui ens va defensar i entendre sempre des dels mitjans. No el coneixia personalment..... però el me'l feina proper. Estimades fortes família del Carles.
Agraïda per tot el que ens ha deixat
Anònim, 02/06/2017 a les 22:38
+3
-0
Eva, fills i família, sou afortunats per haver tingut a en Carles a les vostres vides i ell de tenir-vos a vosaltres.
Molts ànims i una forta abraçada.
Gràcies
Mamanotieneblog, 02/06/2017 a les 22:46
+1
-0
Ho sento, una abraçada molt forta a tu i als vostres fills.
Trista
Anònim, 02/06/2017 a les 22:55
+3
-1
Avui estic molt trista. No puc parar de pensar-hi.
infinit
Anònim, 03/06/2017 a les 00:15
+3
-0
Penso q la teva energia campa per l.espai i et trobaràs amb els meus germans q des d,alli ens guarden i ens ajuden a superar la vostra absencia.Força familia.
.
Admiració
Mercè Bosch, 03/06/2017 a les 01:06
+6
-1
Fa poc vas escriure que admiraves els pares de l'Alan (els meus cunyats), jo també els admiro, però també t'admiro a tu, t'he anat seguint, t'he vingut a veure en algunes xerrades, t'he llegit articles i llibres, i admiro com has sabut aproparte a les persones de la millor manera, amb humor. Allà on siguis, faras somriure l'Alan, n'estic segura.
Què dir-te...
Encalu, 03/06/2017 a les 06:59
+2
-0
Què dir-te en aquests moments en què hom sent un buit tan gran...!!!
Serà ell mateix qui et donarà la força per a seguir endavant.
Una abraçada molt sentida per a tu i els teus Eva!!!

EncarnaCaLu
Gràcies
Estherf, 03/06/2017 a les 08:00
+1
-0
L'essencial es diu amb senzillesa.
Seny ...
Pere Moreno, 03/06/2017 a les 10:04
+2
-0
Avui ens ha deixat el seny amb humor, la mirada de la realitat del día a día amb optimisme i sabiessa. Un petó, Carles!!!
Atenta la companyía
Anònim, 03/06/2017 a les 13:37
+3
-0
Hi ha persones que venen al món per fer-lo una mica millor. Poques. El temps just de presentar-se, deixar una bona petja, uns quants missatges -a tenir en consideració- i marxar. Ens calen més Carles Capdevila.
Un petó
Anònim, 03/06/2017 a les 18:16
+1
-0
Un petó.
Un nubul blac
Ramon Lopez Sanfeliu , 04/06/2017 a les 07:13
+0
-0
Una gran canç.
"Diguem-nos coses boniques"
Aintza, 04/06/2017 a les 08:47
+2
-0
Sento molt la gran pèrdua que esteu vivint la família i estem vivint persones que no el coneixíem però el recordarem molt. A mi m'ha fet veure l'educació des d'un altre punt de vista. Com ell deia "diguem-nos coses boniques" després d'una pèrdua és difícil pensar que la vida segueix... una frase que sempre m'ha servit per seguir endavant és "si plores per no poder veure el sol, les llàgrimes t'impediran veure les estrelles" així que a seguir endavant... una abraçada molt forta!!
Quin greu
Núria Pradas, 04/06/2017 a les 15:13
+2
-0
Quin greu, Eva. No per molt dites, les paraules perden força. Quin greu.
llavor
Berta M., 04/06/2017 a les 22:58
+2
-0
Tan de bo la teva llavor germini i s'empelti força. L'esforç, des de la malaltia, ha estat un referent. Ens manca molta, molta gent com tu. A Igualada, les del curs "escriure la veritat" no t'oblidarem. Força ànim a la familia
Estimat Carles....allà on siguis segueix escrivint des del cor
Gràcies des del cor, 05/06/2017 a les 21:37
+5
-0
Estimat Carles ... .. allà on siguis segueix escrivint des del cor.

Em resulta estrany expressar el sentiment que em va provocar escoltar aquest divendres de boca de la Mònica Terribas que t'havies anat ...
Durant tot el dia vaig estar amb l'estómac encongit, segur que tu sabries expressar molt bé el que vull transmetre .......
Em costava entendre perquè els meus sentiments eren els que eren, potser definir-los com desolació seria el correcte, com si d'un familiar es tractés o potser d'un bon amic .... potser sigui la definició correcta, un bon amic.

Avui des de la serenitat ho he entès. Des que vas fundar l'ARA t'he seguit cada dia, cada dia llegia els teus articles, m'has acompanyat a l'hora del cafè, he escoltat amb molta atenció tot el que comentaves a les tertúlies, t'he llegit a primera hora del matí, en el descans de les tardes de diumenge i he vist molts dels teus vídeos sobre l'educació dels fills. Vaig estar atenta a tot el que vas dir al teu comiat com a director de l'ARA ...... Quan vas decidir plantar-li cara a la teva malaltia.

Te n'adones Carles? durant molt de temps he estat més pendent de tu que d'algun dels meus amics

Un dia a l'aeroport, entre la multitud de la gent et vaig veure arribar amb una petita maleta, amb el teu somriure i amb la brillantor i l'expressió que sempre he trobat que han tingut els teus ulls, ho deien tot, com sempre des del cor. Al veure't et vaig dedicar un petit i tímid somriure, sempre des de la prudència, tu me'l vas tornar. Vaig seguir caminant pels passadissos de l'aeroport i sense tu saber-ho, vaig pensar que m'havies alegrat el dia. Tu el meu heroi, un dels meus escriptors preferits, una altra és l'Eva Piquer, si a ella també la segueixo ... ..
Vaig seguir fins a trobar la porta d'embarcament i allà estaves tu, amb la teva petita maleta. Et vaig tornar a somriure tímidament, ja en aquell moment t'hauria dit que era una fidel seguidora de tot el que escrivies, però no em vaig atrevir i vaig seguir pensant que era un gran dia ....

En entrar a l'avió no m'ho podia creure, et tenia al seient del costat!!!
Va ser llavors quan el primer que et vaig dir és que m'encantava tot el que escrivies ... .. vas somriure i vam començar a conversar. Era un viatge curt, et vaig parlar de la intenció que tenia d'apuntar-me als cursos que feia la teva dona perquè m'agradava molt escriure, que encara no ho havia fet perquè no tenia temps, em vas preguntar a què em dedicava i va ser aleshores quan em vas parlar de la teva malaltia, ho vas fer amb l'espontaneïtat que et caracteritzava però la lluentor dels teus ulls havia canviat….
Al arribar al nostre destí et vaig dir que havia estat un plaer haver pogut parlar amb tu i ja ens havíem acomiadat quan et vas girar i em vas dir: Laia sobretot no deixis de fer res en aquesta vida que realment et faci feliç, fes aquest curs que et fa tanta il·lusió ... .. vaig entendre el teu missatge. (Encara no ho he fet)

Des de la serenitat he comprès per què avui segueixo sentint el cor una mica encongit, tots els teus articles m'han fet d'una manera o una altra veure i viure la vida des d'un altre punt de vista. Els teus articles m'han fet viure l'adéu d'un familiar des de la serenitat, amb dolor, però un dolor més assossegat. Els teus articles i els de l'Eva em van fer molta companyia en aquella etapa tan dura...
Gràcies des del cor.

Aquest matí ja no he cercat la teva columna.... he llegit tots els articles que parlaven sobre tu, també n'he repassat alguns dels que ens has deixat...
Diuen que ets una mica el que llegeixes... tinc "La vida que aprenc "a la meva tauleta de nit….

Carles, com ho farem sense tu? ens has deixat molt sols ......
Delicios
Anònimmarta cairol, 07/05/2019 a les 21:27
+1
-0
lluis felicitats
quantes cançons tant boniques
aquesta li vaix pona a la meva mare quant sen va ana
pero ni han tantes que les sento i em cauen las llagrimes
fas moure tots els sentimens
am cancons d amor
de lluita de tot
felicitats lluis i gracies
Cançons inmortals
Anònim, 09/05/2019 a les 20:55
+1
-0
És un plaer recordar les precioses cançons d'en Lluís Llach.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un taller de fotografia per a joves
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades
Imatge il·lustrativa
Un espot denuncia en un minut i mig una realitat que a l'estiu es multiplica
Imatge il·lustrativa
14 representacions minimalistes de cartells de pel·lícules icòniques