Surt d’entre la turba, distingeix-te entre els caps,
quan ja siguis a prop, busca’m els ulls,
saluda utilitzant un dels teus trucs.
Permet-me sentir el so d’alguna veu
dient el meu nom per primer cop.
I fes-me petons, desconegut, fes-me petons,
vine’m a veure amb un somriure misteriós.
Que m’he posat el vestit brodat de flors.
Fes-me petons, fes-me petons.
Sé que vius a les places, les tavernes i els parcs;
agafa’m la mà i juguem al joc
de que podríem arreglar-ho tot,
recorda el so gloriós que fan les veus
dient el teu nom per primer cop.
I fes-me petons, desconegut, fes-me petons,
entra al meu dia, mig valent i mig nerviós.
Nota a les mans com em tremola tot el cos.
I fes-me petons, fes-me petons.
Potser ara fa temps que no ha sortit
però ho porto a dins,
però ho porto a dins,
però ho porto a dins,
però ho porto a dins,
però ho porto a dins.
Foto: David Martyn Hunt
