Basorèxia

Invencibles

És impossible no adonar-se quan algú ha guanyat posicions en aquest cercle

| 05/06/2017 a les 20:52h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Amanda Tipton


De menudes, quan jugàvem al brancal de casa sa iaia al barri de les Quintanes, la V. i jo ens entreteníem amb un joc una mica pervers –ara ho veig– que ella, que tenia dos anys més de picardia, em va ensenyar. El joc es deia la teoria dels cercles (la V., a la vegada, l’havia après de sa germana gran). Potser ja el coneixeu. Consisteix a dibuixar tot de cercles concèntrics, on al centre estàs tu i als altres cercles, hi vas posant els noms de les persones per ordre d’estima, de prop a lluny: de persones que més t'estimes a amics-tirant-només-a-coneguts, diguem-ne.
 
Cada cop que quedàvem havíem de refer el dibuix per veure si algú havia caigut de l’escaleta, si hi havia alguna nova incorporació al planter o si algú altre estava escalant posicions perillosament. Com que érem menudes i la tara de la hipocresia no la teníem encara desenvolupada, ens podíem dir a la cara coses com "esta setmana has baixat un nivellet dels cercles, que mos vam creuar pel pati i com anaves amb les amigues grans de la teua classe no em vas vindre a dir res." (Santa problemàtica, aquella.) 
 
La V. i jo quedem poc últimament, però quan ens veiem, de tant en tant encara em recorda la teoria dels cercles. "Qui hi ha ara al costat mateix del cercle central? I n’ha sortit algú, del tot? I a dins, al centre-centre, hi has convidat algú? Pensa que quan algú entra al centre-centre ja no pot sortir-ne mai més passi el que passi, eh." Em guinya l’ullet i em dona un copet amb el colze.
 
Jo li dic que ja no jugo a aquest joc però no és veritat. Hi jugo mentalment, gairebé sense voler. És impossible no adonar-se quan algú ha guanyat posicions en aquest cercle, o quan tu mateixa n’has perdut al cercle d’algú altre.
 
La part bona –i això és una certesa– és que mai t’equivoques a convidar algú al cercle del centre-centre, allà on fa una mica de fred perquè només hi estàs tu. Perquè si mai en fuig, és que no havia acabat d’entrar-hi. També saps que no t’has equivocat perquè fins i tot quan ja no hi és, segueix sent-hi.
 
De tota manera, no pateixis, les identifiques a l’instant, aquestes persones dignes d’un racó al cercle central: apareixen derrapant de darrere una cantonada qualsevol un matí qualsevol i se’t planten descarades al bell mig del cor, disparades des d’un arc de sant Martí, fan diana allà on només els valents s’hi llancen, allà d’on ja no es pot sortir. I s’hi llancen de cap, amb l’angúnia del no-dubte, amb tota la bogeria d’aquest món que estan disposades a eixamplar-te. 
 
Si tens la sort que la vida múrria aquesta, que ens puteja i ens aixafa i ens trenca en mil bocins només per jugar a fer malabars amb les nostres parts trencades una tarda de primavera, et presenti una sola d’aquestes persones –jo d’aquestes persones en dic els invencibles, perquè les fatigues de l’amoramistat són sovint feixugues, però elles han vingut a sobreviure el temps, la vida i totes les dimensions per quedar-s’hi sempre més–, pots estar satisfet.
 
Ben mirat, potser la clau per fer les paus amb la vida sigui saber-se invencible, saber-se en el cercle del centre-centre de molta gent. Allà d’on no se surt mai més, allà on abans que hi fossis feia tant i tant de fred.
 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
27/11/2017
Imatge il·lustrativa
06/11/2017

COMENTARIS

Cercles concèntrics
Vanesa, 06/06/2017 a les 16:27
+5
-1
A vegades no ens adonem que en el cercle petit hi ha més persones de les que ens imaginem, que encara que el temps passi, els esdeveniments i la vida en sí els manté allà, a recer de qualsevol cosa! Una abraçada gran, m'encanta llegir-te!
Somni
GMB, 07/06/2017 a les 08:53
+3
-1
Que fort!!!!
Mai a la vida he "jugat" a aquest joc, i conscientment no recordo que ningú me'n hagi parlat. Però fa uns anys vaig sommiar l'amistat així. Vaig pensar que era una manera molt gràfica de representar-la. Fins hi tot tinc una galería de fotos, i després de buscar-la a internet, hi vaig posar aquest comentari "Som lliures de colocar-nos al cercle triat. El gran valor és no bellugar-nos".
Com m'ha fet tornar-hi a pensar aquest article!!!
I tu?
Anònima, 07/06/2017 a les 23:03
+0
-1
M'ha agradat molt llegir-te en aquest article i puc dir que estic molt d'acord en tot el que hi dius. Tot i això, crec que t'has deixat una persona molt important a tenir en compte; tu mateixa. Encara que tenir persones especials dins el teu cercle petit ho fa tot molt millor si a tu mateixa no t'inclous dins el centre central mai podràs arribar a apaivagar el fred del tot. Per molt bé que estiguis amb la gent del teu voltant sempre acabarà passant una ràfega de vent gelat que farà que se't glacin una mica els peus i no et deixarà gaudir igual de la companyia.
Bonic article, gràcies!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
El celler Jané Ventura oferirà un tast de vins en un àpat liderat per Fermí Fernàndez
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut
Imatge il·lustrativa
Un curt mostra la complexitat de l'amor i la força del destí
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra com sona en català rossellonès un poema d'Apel·les Mestres
Imatge il·lustrativa
Veiem el vídeo sobre una mare primerenca que va ser rebutjat en l'emissió dels premis