​Com els teus Levi's

el que més admirava era aquesta punteria teva pel matís

Els millors Reis de la meva vida

| 06/06/2017 a les 00:29h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, Postals

Foto: srgpicker


La sort més gran de la meva vida és haver conegut l’Eva. No ho dic gaire. Perquè soc rara i reservada i ai, que potser ara no toca i després encara menys. Però m’hi atreveixo perquè, Carles, vas escriure que ens hem de dir coses boniques. Veritats boniques. I prou que ho és aquesta, oi? A més, he pensat que sí, que més val ser prudent per rondinar, i més valent per valorar.
 
Amb ella et vaig conèixer a tu. No t’ho negaré: el primer dia, quan vas entrar pel despatx, estava asseguda i mentre t’apropaves pel passadís, et veia gegant, immens. Altíssim. Quin respecte, és ell. Però tampoc et pensis que va durar gaire, eh? Potser aquell dia i gràcies. Aviat vaig veure que el que t’interessava era mirar-te la vida escurçant distàncies. De fet, el que més admirava era aquesta punteria teva pel matís. Per veure el que costa tant de veure. I encertar-ho.
 
Aquest dissabte, als Hostalets, ens van proposar que tanquéssim els ulls i penséssim en moments compartits amb tu. No és que en tingui gaires, tampoc és que et conegués tant. Però vaig reviure aquell dia a Saragossa. Mentre dinàvem, em vas explicar com en aquella escola de rics se’n reien dels teus texans de marca no-t’hi-fixis. Fins que un dia et vas plantar a classe amb uns Levi's i, entre les butxaques, l’orgull a punt de sortir. Els devia resultar insuportable perquè et van tirar a terra, et van arrencar totes les etiquetes i et van dir que ja no eren de marca. Després, en lloc de renegar dels Levi's, en vas dur sempre més.
 
Quanta gent ha arribat a plorar per tu. Jo mateixa vaig treure la pena així de cop, al cotxe, amb la Maria i la Míriam; o ahir, quan la dona del forn em donava el canvi del tallat. Però no vull parlar d’aquesta tristesa que ha quedat a mitja gola. Així encallada. Sinó de com d’aquest buit m’ha nascut una necessitat urgent d’estimar. De dir-ho, d’escriure-ho, de fer-ho. Aquesta pressa per abraçar la vida. Com si davant de la mort, l’amor, com els teus Levi's, encara fos més tossut.

COMENTARIS

En Carles em va captivar com el petit príncep
Pepsadu, 06/06/2017 a les 01:02
+11
-3
T'anyorarem
l'amor
Eva Armisén, 06/06/2017 a les 02:21
+11
-1
Què bonic Gemma! Segur que l'amor és més tossut.
tossut i costerut
mar_clar, 06/06/2017 a les 10:31
+8
-2
l'amor de vegades, costa tant de deixar anar com la tristessa a mitja gola. Necessitem tan en CArles i el seu llegat que no podm deixar de fer-li cas: gràcies Gemma per fer-ho.
Adeu amic
Roser Prats, 06/06/2017 a les 11:00
+6
-1
Sempre recordaré la teva veu, era en si mateixa sincera i divertida.
I els teus criteris, sencills i divertits tambè.
Has deixat un gran buit, però plé d'amor i esperança.
Gràcies Capfevila.
L'AMOR I L' ENYORANÇA
Anònim, 06/06/2017 a les 11:54
+12
-0
Molt maco Gemma.

Pot semblar estrany plorar per algú a qui no coneixes, però a mi m'ha passat, he seguit la trajectòria professional del Carles, i els seus articles, m'han ensenyat i ajudat a poder dur millor molts de moments de la meva vida, però va ser a una de les seves conferències, on vaig poder anar on em vaig quedar enamorada de les seves paraules, em va captivar.
Gràcies per la teva llum Carles!!!Deixes una gran empremta.


Estimar tossudament
Marta Roca S, 06/06/2017 a les 12:19
+5
-0
Gràcies Gemma per dir tant en un text així. Estimar tossudament si bé no ens fa passar la pena, ens ajuda a que la vida, certament, valgui la pena.
Abraçar la vida...
Filo, 06/06/2017 a les 21:15
+3
-0
Gemma,
No deixis d'escriure!!! Molt bonic!!!
Absència
Carme Asensio, 06/06/2017 a les 23:50
+2
-0
Pena, dolor, plorar l’absència... Ningú omple el buit... Però finalment arriba una tristesa tranquila, deixes marxar i estimes dolçament en el record...
Pel qui deixa emprempta...
Anna F., 07/06/2017 a les 00:15
+4
-0
Jo també he plorat pel Carles tot i no conèixe'l en persona. Per a mi ha estat com un amic que, assegut al sofà de casa, a través de la pantalla, m'ha donat bons consells amb un humor que anima a viure amb alegria!!!
Gràcies!
Condol
Magda C.O., 07/06/2017 a les 17:40
+0
-1
El meu més sentit condol per la família
Al setembre seguirem!
Ester Serrano, 10/06/2017 a les 21:56
+0
-0
Amb la veu tremolosa s'ha llegit aquest text a 4t ESO i amb accent valencià. 'Catorze' no necessita 'corredor Mediterrani' per arribar a la nostra classe. Ni el Carles tampoc. Hem parlat d'ell amb tranquil.litat. Una xiqueta ha dit: "llàstima que acabe el curs i no compartirem la 'Capdevilada' de la setmana, doncs tenim el costum de comentar un article i penjar-lo a la classe. Al setembre ho seguirem fent. I tant!
U
Setze, 20/06/2017 a les 15:22
+0
-1
M'encanta la teva ploma.
texans
Laia GD, 21/06/2017 a les 17:19
+1
-0
No he acabat d'entendre això dels pantalons... M'ha semblat molt banal. Llàstima, perquè la resta del text és bonic.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un vídeo sobre una història d'amor viscuda entre pensaments
Imatge il·lustrativa
El cicle gratuït «Gandules» permet viatjar a diferents dimensions, èpoques i identitats