Dies fets d’angoixa,
carrers plens de por,
gent sense esperança,
ciutats sense cor.
Nens petits que creixen
amb el cor glaçat:
són joguines
que els grans hem trencat.
Ei, Pol petit,
agafa la guitarra cada nit,
surt al carrer i canta una cançó.
Canta ben fort i digues la veritat
sense cap por.
Ei, Pol petit, també cantaré jo.
Et diran que les guitarres,
et diran que les cançons,
són només per divertir-te
i que no has de buscar raons.
Però no deixis que t’enganyin,
qui diu això no et vol bé.
Cal que surtis a cantar al carrer.
Ei, Pol petit,
agafa la guitarra cada nit,
surt al carrer i canta una cançó.
Canta ben fort i digues la veritat
sense cap por.
Ei, Pol petit, també cantaré jo.
Ei, Pol petit,
agafa la guitarra cada nit,
surt al carrer i canta una cançó.
Canta ben fort i digues la veritat
sense cap por.
Ei, Pol petit, també cantaré jo.
Ei, Pol petit, també cantaré jo.
Ei, Pol petit, també cantaré jo.
Ei, Pol petit, també cantaré jo.
Foto: Frédéric de Villamil
