Garoina (Picap) és el primer disc de Frans Cuspinera. Una proposta que recorda el vaivé de les onades i fa olor de brisa marina. Nascut a la Garriga, després d’una llarga trajectòria de recerca, l’artista ha consolidat el seu estil al Taller de Músics. La seva música es defineix com a folk català amb clares influències del flamenc.
El cantant i pianista presentarà el disc el 29 de juny a les 21.00 amb un concert al Centre Artesà Tradicionàrius. Nico Canet (guitarres i pedal steel), Nito Sánchez (bateria i cajón), Adrià Baiges (guitarra clàssica), Àlex Rodríguez (violoncel) i José Borjas (contrabaix) són els músics que l’acompanyaran. I aquesta és una de les cançons que hi sonaran.
Jo soc d’un paisatge.
La meva ànima se’n va
damunt d’una barca vella,
tornarà amb la llum del far.
El sabor salat als llavis
i l’olor a rom cremat
em fa caure que un bon dia
vaig saber on ancorar.
Barques marineres a les voltes de Calella,
el compàs de les ones el marca una habanera.
Amb calma o temporal, mai m’oblido d’estimar-te.
Sota la meva pell, jo tinc les venes salades.
Com a cor, una garoina.
Petxines i algues a les meves mans.
M’enfonso sota aquest mar de cristall
quan busco la soledat.
Com a cor hi tinc una garoina, jo.
Petxines i algues a les meves mans.
M’enfonso sota aquest mar de cristall
quan busco la soledat.
Jo soc d’un paisatge
de pins, roques i corall,
on les cales i les barques
pinten quadres i postals.
Gats que escuren espines,
pescadors que ja se’n van,
el clamor d’una taverna
que fa olor a brou de rap.
Barques marineres a les voltes de Calella,
el compàs de les ones el marca una habanera.
Amb calma o temporal, mai m’oblido d’estimar-te.
Sota la meva pell, jo tinc les venes salades.
Com a cor, una garoina.
Petxines i algues a les meves mans.
M’enfonso sota aquest mar de cristall
quan busco la soledat.
Com a cor hi tinc una garoina, jo.
Petxines i algues a les meves mans.
M’enfonso sota aquest mar de cristall
quan busco la soledat.
Ai, no em deixis anar.
Dins els teus ulls blaus
s’hi reflexa el mar.
I jo navego i navego
i m’abraça l’Empordà
enfilant-me per les ones,
esquivant la tempestat.
I jo navego i navego
i m’abraça l’Empordà
enfilant-me per les ones,
esquivant la tempestat.
Foto: Lurdes R. Basolí
