Jo soc d’un paisatge

La meva ànima se’n va/ damunt d’una barca vella,/ tornarà amb la llum del far

Les 14 cançons de Joan-Carles Doval

| 15/06/2017 a les 11:41h
Arxivat a: El piano, cançó
Garoina (Picap) és el primer disc de Frans Cuspinera. Una proposta que recorda el vaivé de les onades i fa olor de brisa marina. Nascut a la Garriga, després d'una llarga trajectòria de recerca, l'artista ha consolidat el seu estil al Taller de Músics. La seva música es defineix com a folk català amb clares influències del flamenc.

El cantant i pianista presentarà el disc el 29 de juny a les 21.00 amb un concert al Centre Artesà Tradicionàrius. Nico Canet (guitarres i pedal steel), Nito Sánchez (bateria i cajón), Adrià Baiges (guitarra clàssica), Àlex Rodríguez (violoncel) i José Borjas (contrabaix) són els músics que l'acompanyaran. I aquesta és una de les cançons que hi sonaran.
 

Jo soc d’un paisatge.
La meva ànima se’n va
damunt d’una barca vella,
tornarà amb la llum del far.

El sabor salat als llavis
i l’olor a rom cremat
em fa caure que un bon dia
vaig saber on ancorar.

Barques marineres a les voltes de Calella,
el compàs de les ones el marca una habanera.
Amb calma o temporal, mai m’oblido d’estimar-te.
Sota la meva pell, jo tinc les venes salades.

Com a cor, una garoina.
Petxines i algues a les meves mans.
M’enfonso sota aquest mar de cristall
quan busco la soledat.

Com a cor hi tinc una garoina, jo.
Petxines i algues a les meves mans.
M’enfonso sota aquest mar de cristall
quan busco la soledat.

Jo soc d’un paisatge
de pins, roques i corall,
on les cales i les barques
pinten quadres i postals.

Gats que escuren espines,
pescadors que ja se’n van,
el clamor d’una taverna
que fa olor a brou de rap.

Barques marineres a les voltes de Calella,
el compàs de les ones el marca una habanera.
Amb calma o temporal, mai m’oblido d’estimar-te.
Sota la meva pell, jo tinc les venes salades.

Com a cor, una garoina.
Petxines i algues a les meves mans.
M’enfonso sota aquest mar de cristall
quan busco la soledat.

Com a cor hi tinc una garoina, jo.
Petxines i algues a les meves mans.
M’enfonso sota aquest mar de cristall
quan busco la soledat.

Ai, no em deixis anar.
Dins els teus ulls blaus
s’hi reflexa el mar.

I jo navego i navego
i m’abraça l’Empordà
enfilant-me per les ones,
esquivant la tempestat.
 
I jo navego i navego
i m’abraça l’Empordà
enfilant-me per les ones,
​esquivant la tempestat.
 

Foto: Lurdes R. Basolí

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El MACBA ofereix visitar la seva col·lecció a partir de tres mirades diferents
Imatge il·lustrativa
L'obra «Tebas Land», de Sergio Blanco, es representa al Teatre Nacional de Catalunya
Imatge il·lustrativa
El MACBA ofereix un curs per aprofundir en la seva col·lecció
Imatge il·lustrativa
La comèdia de Santiago Rusiñol arriba al Teatre Nacional
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra les diferents perspectives d'una mateixa realitat
Imatge il·lustrativa
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre com ens convertim en els nostres pitjors enemics
Imatge il·lustrativa
Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat