Música

Per Sant Joan

Doneu-me un tros de fusta per cremar/ o la prendré d'on pugui com ahir

Joan Manuel Serrat: «Quan t'idealitzen et confonen amb un altre»

Especial: Música
Arxivat a: El piano, música, Sant Joan, cançó, Joan Manuel Serrat

Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt d'un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires,
no en sabíem gaire de les llàgrimes
que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida no ens calia
i res no ens robava el son.

Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa, com si qualsevol cosa,
sembla que tot ho hagués cremat
el foc de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada,
una altra vegada
veig els nanos collint llenya pel carrer.
Corren, com jo abans corria,
els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.

Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit de Sant Joan.
 

Foto: Bernat Casero

COMENTARIS

St joan
Anònimantoni ramon, 23/06/2017 a les 08:39
+17
-2
Nostalgic,encoratjador...
Records
Pilar Campoy, 23/06/2017 a les 10:49
+22
-0
Fantástica cançó....
M.ha transportat als St Joan de quan era petita quan ens reuniem tota la familia a Mirasol a casa dels avis per celebrar la revetlla junts....tiran bombetes i veien cremar la foguera al mig del carrer!!!
Eren altres temps....ara llunyans....
I m.han fet sentir un nus a la gola aquests records.....
Molts ja no hi son i aquell Mirasol tampoc hi es....malgrat ara per mi es millor....eren temps fantástics!!!!!
Nit de St Joan
Francesca Batista, 23/06/2017 a les 13:43
+13
-2
Sempre sera gran joan M Serrat el mes gran de tots per mi!! Felicitats!!
Records
Martí Ribas, 24/06/2017 a les 01:42
+3
-0
Molts i molt bons records de Sant Joan i de les Martes...
Felecitats
Anònim, 24/06/2017 a les 14:42
+2
-0
Felicitats a tots els Joan's i en especial a tu Serrat
Mira-sol anyorat
Maria Teresa Ribo, 24/06/2017 a les 23:00
+2
-0
Ostres Pilar Campoy, quina casualitat!!! Jo també tinc records de la nit de Sant Joan a Mira-sol!! La tarda de la revetlla, mentre la mare feia la coca, el pare posaba la cançó per sant Joan una vegada i una altre. Li portava records de la seva infantesa a Badalona i ademes fa que ara el recordem. Després per la nit, la reunió a casa dels veïns i els petards i les fonts de focs d'artifici feien les delícies del meu fill i de tots. El meu pare va vendre la casa l,any 1998 al morir la mare i les revetlles no han tornat a ser lo mateix
La nit de sant joan
Anònim, 24/06/2017 a les 23:01
+0
-1
Precios
Aixi hem sentía jo quan era jove
Felicitat
Maria José., 23/06/2020 a les 19:40
+1
-0
Gràcies per tornar-nos a portar a aquells temps en que la innocència era la nostra bandera.!!!
S.Joan o S.Petardo ?
Arratos, 23/06/2020 a les 21:08
+0
-0
uuuuyyyy siiii.....aquelles fogueres, aquells dies montan-les, aquell ball del fanalet, el barri, quatre bengales i 8 piules, la nit més curta, la gran festa amb peix fresc a la platja, el primer bany entre rialles encara vestides....
ara els petardos i els botellons no em deixem gaudir de la festa!!

Gracies per la cançó!!
Riquesa
Roser Petit Fradera, 24/06/2020 a les 15:54
+0
-0
Tal com explica en Serrat a la cançó, eren els meus Sant Joans. Jo era de les que anava per les cases a buscar fustes i quan em donaven un moble vell em sentia feliç i rica; les fustes eren tresors!
Els amics del carrer feiem torns per vigilar que els vailets d'altres carrers no ens prenguéssin la fusta emmagatzemada al carreró de darrere casa. La mare rondinava perquè quedava poc pas per entrar i sortir pel darrere, encara que li agradava aquesta festa doncs ella cada anys ens preparava un ninot per cremar-lo dalt de la foguera.
A la placeta i cremava la foguera més alta del barri. Jo explicava orgullosa a les meves amigues del col.legi:
"Quan m'he llevat encara hi havia brasa"

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Torna el cicle de concerts d'estiu de la Universitat de Barcelona
Imatge il·lustrativa
La ciutat acull un cicle d'espectacles que es poden gaudir presencialment i en línia
Imatge il·lustrativa
L'Altra Editorial i la llibreria de Josep Cots convoquen una nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona reprèn el cicle Debats UB
Imatge il·lustrativa
Revivim una escena clau de la pel·lícula de Giuseppe Tornatore
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Un anunci contra la manipulació a què ens sotmet la indústria de la bellesa
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra el contrast entre l'amant desitjat i la realitat