Deixarem el Montseny enrere i rodarem per mil camins,
carretera i manta i la guitarra entre els dits.
Amb el bombo a negres i tres acords en tenim prou
per invocar els déus del rock’n’roll.
Deixa que et canti una cançó,
una cançó per al somriure més bonic d’aquesta nit.
Que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
Fem que cada dia sigui diferent a l’endemà,
la vida és massa curta per perdre’s en els detalls.
Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó
a tot l’encant d’aquest maleït món.
Deixa que et canti una cançó,
una cançó per al somriure més bonic d’aquesta nit.
Que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
