Quan el passat emociona

Foto: giorgio raffaelli

“Tan sols qui coneix l’abisme coneix la vida sencera. És el retrocés el que dona a l’home l’empenta per avançar”. Ho deia Stefan Zweig i ho llegeixo al cantó de la contraportada de la revista El món d’ahir, dirigida per Toni Soler. Aquest n’és el tercer número. Que conjugant història, periodisme i literatura, en el fons, segueix reivindicant el mateix que el primer, el segon i el quart: el plaer de llegir.

I de fer-ho recuperant el temps lent, tranquil. Si hem de tornar enrere, més val aparcar les presses. Són més de dues-centes pàgines les que cuiden el detall i la mirada. Les que amb un tarannà artesà evidencien com la història no està feta només per i per als historiadors. Amb gràcia i estil, es pot estirar el fil de l’ahir perquè sigui una mica més nostre.

De llocs per fer parada n’hi ha per a tots els gustos: “Al llarg de la història, la progressiva eliminació dels centímetres de roba del vestit de bany de les dones ha estat directament proporcional a l’adquisició dels seus drets i el seu alliberament”. Ho escriu Mònica Planas quan parla de la revolució del biquini. Albert Sánchez Piñol ens descriu com un gra –d’aquells més punyeteros– es converteix en el problema més gran de Lluís XIV.

Però també descobrim com Víctor Hugo, el 1851, pocs mesos abans de la caiguda de la Segona República Francesa, va visitar els suburbis de Lilla i, esgarrifat pel que hi va veure (“Hi havia una dona que sanglotava. Havia tingut dos fills. Un va morir de seguida”), va escriure el discurs dirigit a l’Assamblea Nacional, del qual en naixerien Les Misérables. O com Carles Capdevila ens presenta la senyora del fanalet: Florence Nightingale, la dona que vetllava de nit per tenir cura dels ferits de guerra. I de dia, buscava l’origen de moltes infeccions. És així com, amb tenacitat, valentia i estima, va aconseguir que un ofici que tenia la reputació per terra comencés a enlairar-se.

I potser és això: apropar-se al que ha quedat enrere amb una mirada atenta al cantó humà. Perquè en un món que es dedica a empaitar el futur, ens aturem a reviure del passat.