Com un ganivet que talla
tot un dia enter en trossets,
com si el temps es pogués dividir com si res.
És com dir que el temps és un rellotge.
Ja fa massa temps
que ens hem deixat endur pel ritme feixuc.
Ritme que no és vida ni present ni futura,
hi ha un soroll que viu entre nosaltres.
Temps fa que vàrem deixar de jugar,
que vàrem oblidar totes aquelles dreceres
que porten a un país sense les presses.
El ritme que ens imposem
és el ritme que ens fa viure perduts.
Sense paraules, hem de trobar temps per estar
molt més temps junts,
sense comptar les hores passades,
perduts entre abraçades.
Has de controlar
aquests teus maleïts instints maternals
estan destrossant la teva parella.
Almenys fes-ho per ella.
L’agenda que ens ajuda
és qui ens dona la mesura del temps.
Hem de trobar moments
per deixar fugir la nostre ment,
Llocs sense cobertura.
Temps fa que vam oblidar el camí
que porta a aquell paradís
on els nens són nens,
i els grans han de renéixer.
El ritme que ens imposem
és el ritme que ens fa viure perduts.
Muts, sense esperances,
hem de trobar temps per estar
molt més temps junts,
sense comptar les hores passades
perduts entre abraçades.
Foto: Βethan
