Teatre

Repensant la violència sexual

L'espectacle «Aüc» parla de la culpa, les pors, l'angoixa, però també de la valentia

| 18/07/2017 a les 19:10h
Especial: Crònica
Arxivat a: La butaca, dansa, Crònica, música, teatre

"Per a mi Aüc és el so del lament –diu Clara Peya mentre toca el piano–, però acompanyat d'una dissonància constant: l'abús sexual". Aquest espectacle de la dramaturga Carla Rovira dirigit per ella mateixa i per Les Impuxibles (Clara i Ariadna Peya) abraça teatre, dansa i música per parlar i fer universal el dolor de les agressions sexuals, amb què totes ens podem sentir identificades.

Aüc, a La Seca fins al 23 de juliol dins del Festival Grec, crea un espai sensible, respectuós, delicat i d'escolta per parlar d'allò invisible, brut i incòmode que no volem sentir. I de tot allò que a vegades no podem explicar des de la paraula però sí des del cos: l'angoixa, el neguit, les sacsejades, la incomoditat, el vòmit. Però també de l'acompanyament, de les mans que reforcen en comptes de tapar, de les carícies.

En seixanta minuts la música, el cos i les paraules de les cinc intèrprets –Ariadna Peya, Clara Peya, Júlia Barceló, Olga Lladó i Maria Salarich– es barregen per donar veu a alguns dels abusos que patim les dones però enfocant-los des de diferents perspectives: la social, la individual, la de l'actriu-fent-el-paper. Que, mentre l'obra va fent, les actrius deixin el text i passin a ser només dones per compartir amb el públic els seus dubtes durant el projecte, les seves inquietuds i l'empremta que els ha deixat fa que sigui un espectacle militant i compromès que ensenya que col·lectivitzar pot ser el primer pas per desfer-nos d'aquesta violència.

El so de les esquerdes que amplifica Carla Rovira et remou. Exposar pors i dubtes –que normalment fan olor de resclosit– fa que ens puguem sentir recollides, fa repensar les culpes: ens ajuda a entendre que no passa res si he mirat o somrigut un home, que no passa res si he acceptat una copa, que no passa res si m'han agradat les flors... I deixa clar de qui és la responsabilitat dels abusos sexuals: dels qui els cometen. Fa que entenguem una mica millor les contradiccions que podem arribar a sentir en situacions de violència de gènere i que ens adonem de la pressió social a la qual estem sotmeses.

Aüc parla de la culpa, les pors, l'angoixa, però també de la valentia. Som més enllà de tot el que ens pot arribar a passar en un túnel, on també s'hi pot demanar l'hora i ja està.
 
Foto: Les Impuxibles

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»