Basorèxia

Que soni música bona

Deu ser com ara el que dura un esternut, la nostra vida

| 24/07/2017 a les 12:47h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Victoria Stothard


Que soni música bona, que faci olor de gessamí, que hi hagi una foto penjada que em recordi l’amor. Que els llibres decorin les parets, que els projectes se m’acumulin a les prestatgeries i que el teu riure soni de tant en tant, com una dolça melodia.
 
El mes passat vaig ajudar ma germana a fer la mudança a l'habitació del pis del Guinardó que li farà de casa els següents set mesos mentre es prepara el MIR. No cal ni dir-ho: és una habitació petita, poc atractiva, col·locada en un entresòl d’un edifici antic, això sí, amb vistes privilegiades a la ronda.
 
Feia una calor que badava les pedres, aquell dia, i ma germana estava trista perquè es perdria l’estiu a la platja, els mojitos, els soparets a la terrassa de casa la mare i, en definitiva, tot el que implica l’estiu, que ja ho deveu saber. Tot menys la calor, que d’això, en aquella habitació, n'hi ha prou i de sobres.
 
El cas és que vam desembarcar-hi, desempaquetar la barbaritat de vestidets estiuencs que té, que jo li deia per què els has dut, si et passaràs l’estiu en calçó curt estudiant, però mira; vam netejar a fons l’habitació i quan em pensava que ja estàvem i podíem anar per fi a fer una cervesa, ma germana em va dir: ara l’hem de deixar al meu gust.
 
Set mesos, comparat amb la història de la humanitat deu ser no gens, un sospir o ni això. Però ella s’hi havia d’estar, en aquella habitació, i més valia estar-s’hi a gust. Vam canviar de lloc els tres mobles que hi havia i vam anar al basar de xinesos de baix –jo a l’Ikea no m’hi vaig veure amb cor– i ens vam fer amb tot el que li va fer gràcia per decorar, organitzar i donar bona olor a la seva nova llar tan temporal, em va semblar, com la mateixa vida.
 
No hi som gaire temps, tampoc, en aquest món, comparat amb la història de la humanitat o de l’univers. Deu ser com ara el que dura un esternut, la nostra vida, o més breu encara: una picada d’ullet. Som a penes un grapat d'àtoms gens importants, cadascun de nosaltres. Però potser sí, que si ens hi hem d’estar el que dura un esternut, més val estar-s’hi a gust.
 
Així doncs, millor que vagi engegant l’Spotify i plantant el gessamí. Imprimiré aquella foto que ens vam fer l’estiu passat, t’explicaré els projectes que tinc pensats per a tu i per a mi i et faré un lloc ben còmode al meu costat, que si t’agafa per riure, aquesta picada d’ull meva necessitarà música ambiental.
 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
27/11/2017
Imatge il·lustrativa
06/11/2017

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic