Basorèxia

Si ajuntes dues coses

Per inventar noves maneres d’estima, per pronunciar l’amor en un idiolecte que no existeixi encara

| 14/08/2017 a les 21:14h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Rich Renomeron


Fa dies que penso en una frase de Julian Barnes que assegura que si ajuntes dues coses que no s’havien ajuntat mai abans, el món canvia.
 
En la mateixa línia, Carl G. Jung afirmava que "la trobada entre dues persones és com el contacte de dues substàncies químiques: si hi ha alguna reacció, les dues es transformen".
 
I suposo que tenen raó, perquè un dia la M. va entrar per la porta del meu pis d’estudiants i ara podeu trobar pel món una empordanesa que sap dir amb accent del Delta “quan t’arroplegue te desmanegaré a besades”.

M’imagino la vida de cadascú com un guió amb una trama vertical plena de girs inesperats i tot de trames horitzontals que acompanyen la trama principal, on van apareixent personatges fruit de decisions una mica atzaroses, una mica intuïtives que, segons com, aconseguiran colar-se en la trama vertical i que, amb sort, et transformaran i et canviaran la vida per a bé.
 
Penso en la nit i en l’hora en què vaig entrar al lloc on vaig conèixer el N. Podria haver anat a un altre lloc, o més tard, o més d’hora, però vam coincidir en espaitemps i el món va canviar. Ara existeix un idiolecte que només parlem ell i jo en tot el planeta.
 
Penso en el dia que, d’un impuls, vaig enviar un mail a la V. per apuntar-me a un taller d’escriptura i em va dir no-hi-ha-més-places-però-si-falla-algú-t’aviso i vaig pensar que sempre falla algú. I efectivament, de nou la meva vida va canviar.
 
I així anem fent aquesta espècie de camins serpentejats, ens agafem de les mans que fan reaccions químiques amb les nostres i les incloem a la trama vertical, perquè apareguin als nous episodis i ens donin profunditat. Per inventar noves maneres d’estima. Per pronunciar l’amor en un idiolecte que no existeixi encara.
 
I doncs, que canviï el món, que canviï en cada gir. Que en aquest absurd guió, el nostre llegat sigui immens. Que em desmaneguin tots els teus somriures. Que aquesta pressa que tinc per viure'n els nous capítols no afluixi mai.  
 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
27/11/2017
Imatge il·lustrativa
06/11/2017

COMENTARIS

Idiolecte
DOLORS C, 15/08/2017 a les 20:48
+7
-2
Paraula que no havia sentit mai. Pero potser mai havia llegit un article tant bonic. S'ha colat dins la trama de les lectures q guardo!!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut