Coses així

Desig i dubte

Soc les tres tasses que ahir vaig llançar contra el terra i la que en va escombrar els trossos

| 15/08/2017 a les 14:57h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Thomas Hawk


Un amic savi m'ha recomanat que aprofiti aquest estiu estrany per descobrir no pas qui soc, sinó què soc. Què hi ha al fons del fons de mi, suposo que vol dir. La idea de l'autoconeixement m'ennuega una mica, potser perquè l'associo a la tirania de l'autoajuda i el pensament positiu i flors i violes i romaní, ai sí. Però si goso donar una ullada cap endins, així com qui no vol la cosa, em sembla veure-hi la nena que vaig ser, intimidada per un món que li ve ample i llarg de mànigues. Balder per totes bandes. Un món fet a la mida de ningú per on circulen tot d'infants que fan veure que han crescut.
 
Soc, dec ser, allò que he après. O les malaguanyades ganes d'aprendre que s'esgotaran amb mi mateixa, però que m'ajuden a trobar sentit als detalls que en tenen. Soc un cos que neda i dubta, llegeix i dubta, escriu i dubta. Soc, dec ser, desig i dubte. Desig de continuar vivint i dubte de si en sabré.
 
Soc la vida que em queda, un passat ple de morts i un futur en extinció. La certesa que l'essencial ja m'ha succeït endolcida amb l'anhel que hagin de venir encara espurnes d'alegria, de plaer, de bellesa, d'amor, d'intel·ligència.
 
Soc la convicció que hem d'estimar el que tenim en lloc de voler el que ens falta. Soc les tres tasses que ahir vaig llançar contra el terra i la que en va escombrar els trossos. Les fulles de roure al vent i el mar que em bressola. Els nosaltres desfets i els que maldo per crear.
 
Soc la que no en sap més, però ho seguirà intentant.
 

COMENTARIS

gràcies
Sergi Sánchez, 15/08/2017 a les 16:08
+50
-4
Gràcies, Eva, per aquest text entre la reflexió i la confessió. M'encanta.
Més gràcies
Anna Galí, 15/08/2017 a les 20:55
+16
-2
Ets sentiment en estat pur. Gràcies per compartir-lo. Llegir-te és un plaer.
Desig
cuca de llum, 15/08/2017 a les 21:27
+17
-2
Jo també visc entre el dubte i el desig. Generalment és un mar d dubtes on hi suren pocs desitjos. Però de vegades les petites coses fan el camí més planer. I costa lluitar contra la nostalgia i l enyorament perquè el futur espanta... jo també ho segueixo intentant.
Gràcies Eva
Gràcies
Montse García, 15/08/2017 a les 21:36
+7
-1
Un escrit que fa remoure, que fa pensar. Gràcies, Eva.
Preciós escrit
Anònim, 15/08/2017 a les 21:43
+2
-1
Molt boniques paraules per reflexionar, endevant Eva!
Ets
Anònim, 15/08/2017 a les 21:45
+8
-1
Persones extraordinàries. En Carles i tu. Una forta abraçada, Eva.
Arribaran espurnes
toia, 15/08/2017 a les 21:53
+13
-1
No ho dubtis Eva! Arribaran espurnes d'alegria,de plaer, de bellesa,d'amor i d'iintel·ligència ..
L'ànima
Helen72, 15/08/2017 a les 22:02
+9
-1
Eva, increïble!

... Un món ple d'infants que "simulen' que han crescut...
... Una vida per construir, sense recepta, però amb ingredients.
Tots estem plens de desig i dubte....
Montserrat , 15/08/2017 a les 22:06
+3
-1
gràcies per expresar-ho tant be😍
Que faig,
Daniela, 15/08/2017 a les 22:11
+1
-0
Estic pensan que devant meu hi ha un abre que sempre estara al meu costat
comentari
dolors_bcn, 15/08/2017 a les 22:19
+2
-3
Colpidor. Alhora preciós
Sorra
Bellnim, 15/08/2017 a les 22:43
+4
-1
Es mol maco el q es escrit..tens lo q es necesita per fero b. Gracias per comparti.
I tant que en saps Eva !
OlivellaAnònim, 15/08/2017 a les 22:50
+14
-1
Ets una magnífica persona de cap a peus, valenta, sensible, riallera, llesta i plena de vida, a qui de cop i volta li han tallat el rumb i no saps que coi passa, però cal pair, cal confiar i passar un dol que ningú et pot estalviar, però estigués tranquila, ho fas bé, fas el camí que cal, per renéixer i t'en sortiràs i t'en surts molt bé.
Salut i empenta amiga meva i un petó molt gran.
La pel de gallina
Anónim, 15/08/2017 a les 23:15
+13
-2
Sempre he pensat que la gent que escriviu no sou prou conscients del'impacte que fan les vostres paraules a les vides dels coneguts i desconeguts. Conexió, reflexió, admiració. La pell de gallina i la vida a flor de pell.
Gràcies!
Situació normal
Assumpció Font, 15/08/2017 a les 23:54
+7
-1
Eva..normal es el que sens i tens..dubtes i a la vegada desig...molt bona la teva reflexió en aquesta nova situació...han de passar els dies per arribar a quadrar en aquesta nova vida..no planeixada que et toca viure...del puzle que seguies ...has perdut la guia i ara hauràs d' endevinar on han d' anar les peces que formaràn la teva nova vida.Una abraçada....sabràs sortir-tent....ell vetllarà per tu.❤
Sensibilitat
Anònim, 16/08/2017 a les 00:23
+2
-0
Eva. Les teves paraules son molt boniques. Em venen ganes d enviar ho a tot hom i ojala que tot hom hi pogues trovar la esperança i la al legria que traspuen.
Els teus escrits
Pilar Bonillo, 16/08/2017 a les 00:24
+8
-0
cada cop m.agraden més. Perquè llegir.te és aprendre les coses importants de la vida ...I perquè escriure és un ofici I un art. I tu ho fas de dins cap a fora I amb magistral estil.

Un cop més,
gràcies Eva!
Chapeau, una altra vegada més!!
Betenasagasti, 16/08/2017 a les 00:36
+2
-0
De vegades no som les mateixes tasses que llancem i que recollim? No ho sé, amb això que no sabenos d'on venim, què fem, i com s'acaba això, no m'estranya aquest dubte, ni el teu dubte. Això del desig té a veure amb la tassa, crec, amb l'exacta definició del que som; és a dir, la tassa és o no és el que som. O, on acaba el que som. O, el que és el mateix, d'on dimoni sorgeix aquest desig, que aparentment sorgeix del nostre interior.
En fi, tornes a emocionar-me, i a submergir-me en els meus dubtes i desitjos, posant paraules a allò que a mi em costa molt més!!!
Autoajuda
Dolors C, 16/08/2017 a les 01:16
+2
-0
Eva no la necessites pas, en pots fugir ben tranquila, escrivint com ho fas, tu mateixa aniras trovan cami, sempre acompanyada (els teus lectors) i els d'ell (ara en tens mes). No dubtis i escriu...mica en mica les espurnes arrivaran.
Emotiu i preciós
Anònim, 16/08/2017 a les 01:22
+5
-0
Senzillament preciós.
Moltes gràcies
Anònim, 16/08/2017 a les 08:10
+5
-3
Quin escrit més bonic Eva.
Tens el do de posar paraules als sentiments i emocions. Gràcies per compartir-lo.
Espurnes
Anònim, 16/08/2017 a les 08:53
+3
-0
Els que quedam, després d'una pèrdua, som les espurnes. Tu també ho ets. A mi, el que em passa, és que encara no sé veure la meva llum.
Gràcies per continuar escrivint. No saps quant ajudes...❤
Es clar que si
Anònim, 16/08/2017 a les 09:01
+2
-0
Molt bonic, et segueixo.. quan saps.. d'escriure... felicitats ..
Som
Anònim, 16/08/2017 a les 09:23
+6
-2
En la primera pàgina del meu diari intermitent vaig escriure: "Som l'emprempta que deixem en els altres", i avui, després de llegir-te, hi afegiré: "i l'emprempta que els altres ens deixen. Amb aquestes petjades continuem el camí, i mai, mai, deixem de ser nens" Gràcies per les teves paraules!!
visca la vida
Anònim, 16/08/2017 a les 09:59
+1
-0
Com em va escriure en Carles en el seu llibre: "visca la vida". El teu escrit en el fons, reinvidica el mateix. Et felicito.
M'emociones, Eva
Anònim, 16/08/2017 a les 10:55
+3
-0
Admiració per cadascun dels teus escrits, Eva.
Una emoció que comparteixo i, en certa manera, gaudeixo. Gaudeixo com es poden gaudir els sentiments ben expressats, com una pot fer-los seus, s'hi pot identificar, els pot reconèixer.
Una abraçada!
M he vist a mi mateixa
Anònim, 16/08/2017 a les 11:37
+2
-0
Si, no amb tot, però m he vist a mi mateixa en aquest escrit.
Són sentiments i sensacions que tinc a dins, que tu has expressat i que jo potser no sabria fer ho. Gracies.
M'ha fet pensar
AEsperançaconònim, 16/08/2017 a les 13:31
+0
-0
Emocionant ,preciós escrit Eva,
M'ha fet pensar
Anònim, 16/08/2017 a les 13:43
+0
-0
Una meravella d'escrit,emocionant
Un plaer
Carme Abella , 16/08/2017 a les 16:14
+0
-0
Eva escrius q dona gust llegir-te ...no ens deixes orfes dels teus escrits.
Gràcies
Anònim, 16/08/2017 a les 19:13
+1
-0
M' encanten els teus escrits.
Desitg i dubte ??
Anònim, 16/08/2017 a les 20:56
+2
-0
Esta visquen entre el desitg i el dubte es molt dur, amb les teves paraules sembla mes sencill, espero poder afrontar el dubte i realitzar el desitg.
Gracies per fer-ho mes lleu entendre els dubtes per aflorir els sentiments 😘
Sentiments
Ninona, 16/08/2017 a les 21:35
+0
-0
M'encanta com escrius i com afloren els teus sentiments entre pensaments i dubtes.
Poc a poc, continua.....
Enveja
Anònim, 16/08/2017 a les 23:32
+0
-0
Eva,
He de confessar q sento una mica d'enveja, envejo la sensació que tot el q has viscut és tan preciós q el q et queda per viure mai podrà ser millor.
Jo també m'he hagut de reinventar una vida però sense poder mirar enrera, on també pensava q lo essencial ja m'havia succeït però ho havia malviscut apoderada per la por.
A mi un bon amic em va dir, la vida et somriu, només has de gosar aixecar el cap i mirar-la a la cara. I si a mi, amb una vida plena d'errors em somriu, què no t'ha de somriure a tu, amb una vida plena d'encerts??!!
El mateix amic també em va dir, gaudeix de la teva tristesa mentre duri que després s'acaba.
Així doncs, gaudeix i gràcies per deixar-nos gaudir amb tu!
Desig de viure
Júlia Viñeglas, 16/08/2017 a les 23:49
+0
-0
Hola Eva,
Aquesta setmana ens ha deixat la Marta Camprubí, una mestra de gimnàsia d' institut de Manresa. D' ella he apres que hem de confiar en nosaltres mateixos, que encara que tinguem dubtes ens ensortirem.
Gràcies pel teu article, genial.
Una abraçada.
Preciós
Anònim, 16/08/2017 a les 23:59
+0
-0
Preciós escrit que li posa paraules a allò que sentim.
Brillaran les espurnes
I, 17/08/2017 a les 01:36
+0
-0
Eva, m'he sentit molt identificada en tot el que dius.
Desitjo que aquestes precioses espurnes brillin per a tu i et facin més passador l'incert camí.
Una abraçada.
Gràcies
Montse García, 17/08/2017 a les 06:02
+0
-0
Un escrit que fa remoure, que fa pensar. Gràcies, Eva.
AnnaM
Anònim, 17/08/2017 a les 09:21
+0
-0
Gràcies.
No acabo llegar,tinc sensación palpitantsembla fos da van me u!
Molts anims
També sentir red lectura en el sentimen de deixat infant que es dins cadascu..
Ho estàs fent molt bé, Eva!!!
encalu, 17/08/2017 a les 09:46
+0
-0
Hola Eva!!!
Llegir-te em trenca l'ànima... uffff, com deu estar la teva!!!! Ho estas fent molt bé Eva, no en dubtis ni un segon. No et conec personalment però pels teus escrits,has de ser una persona excepcional. Molt, molt valenta, que cada vegada que caus et tornes a aixecar. Tens el do de la paraula, quina gran teràpia si m'ho permets dir!!! T'encoratjo a continuar encarant aquesta ràbia i tristesa tan grans que sents...escriu, escriu, escriu. Saps a quantes persones ajudes amb els teus escrits? Estic segura que ningú que et llegeix queda indiferent. Tan debó tot el que escrius t'ajudi a tu, per sobre de tot.
Una abraçada mooolt sentida!!!
Encarna Cazorla i Lucas (encalu)
Em fa bé llegir-te
Num, 17/08/2017 a les 11:37
+1
-0
Fa un temps que em trobo en aquesta situació teva , recordo el primer estiu "estrany" i d'altres que han vingut i imagino que vindran. Intentant, com tu, aprenent i trencant tasses de tant en tant...
Gràcies per traduir sentiments , per posar paraules que ajuden a desxifrar sensacions i moments...
Gràcies, Eva

cucafera, 17/08/2017 a les 13:03
+0
-0
Preciós Eva. Comparteixo la teva reflexió.
Gràcies
Montse García, 17/08/2017 a les 15:09
+0
-0
Un escrit que fa remoure, que fa pensar. Gràcies, Eva.
Llegir-te es un plaer.
Anònim, 26/08/2017 a les 09:33
+0
-0
Gracies Eva. No et conec i vull dir-te que les teues paraules boniques i tendres m'arriben al cor i a l'ánima. Jo també tinc una xiqueta vulnerable i molt sensible dins de la pell de dona adulta que s'espanta sovint. Que cau i s'alça. Riu i plora.
Graciesi
Tasses
Judit G., 26/08/2017 a les 09:39
+0
-0
He llegit l'article i els comentaris. Ja he dit m'agrada a molts. Diuen bé el que penso. No em repetiré. Afegeixo que la imatge (metàfora?) de la tassa l'he trobat molt forta. N'he trencat moltes de tasses, i les he recollides. Mai no m'havia fixat en el significat de recollir-les jo mateixa. Una abraçada.
Recollir
Conxita Prat, 26/08/2017 a les 17:56
+0
-0
Mil Gràcies
Enyorança
Anònim, 26/08/2017 a les 18:49
+0
-0
X mi al igual q tú tbé és un estiu estrany m ha pasat el mateix en poques setmanes d diferencia,el q llegueixo d tú és exactament com penso i hem sento jo,estrany molt estrany,aprendrem a viure sensa ells?podrem reconstruir el puzzle q s ha trencat d cop i sensa esperar ho?una abraçada

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència