Basorèxia

Demana un desig

I que totes les èpoques dolces siguin vives ulls endins

| 28/08/2017 a les 14:44h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Colton Witt


Demana un desig, et diu normalment algú que t’estima, quan bufes les espelmes del pastís, quan et recull una pestanya de la galta, quan passa un estel fugaç. Però el que tu i jo sabem és que els desitjos no es compleixen. I si es compleixen no és gràcies a les espelmes ni a les pestanyes ni als estels, no fotem. Si cap desig es compleix és perquè s’havia de complir o perquè a més a més de demanar-ho ànima endins, hem fet alguna cosa perquè succeeixi.
 
El cas és que fa pocs dies vaig anar a veure les llàgrimes de Sant Llorenç a la platja del Trabucador, allà on no hi ha més llum que la de la lluna i la d'alguna moto que hi arriba carregada d’un parell d’enamorats en una nit com aquella. 

Em pensava ben bé que era una llegenda urbana perquè jo, d’estels fugaços, no n’havia vist mai cap. Però no, no l’és, es veu que sí que existeixen. En vaig veure molts. El que passa és que, conscient que els desitjos no es compleixen, per evitar-me la posterior frustració, no fos cas que acabés il·lusionant-me, només vaig demanar poqueses als estels: trobar la part de dalt del biquini que havia perdut aquest estiu, no fer-me cap contractura de tant mirar al cel, un unicorn, una cangreburger.
 
Dies després vaig trobar la part de dalt del biquini i no ho diguis a ningú però em vaig penedir una mica, mentre acumulo silencis i esperes i esperances i derrotes, de no haver demanat, per si de cas, un desig amb cara i ulls. Si m’atrevís a deixar-me la voluntat despullada de les pors, vaig pensar mentre em va semblar haver entès la grandíssima veritat: que no esculls el que et passa però sí el que desitges. Que potser la clau no és tant que els desitjos es compleixin com tenir-ne una llista escrita en alguna part del cervell. 

En el fons, quan m’arribi l’unicorn alat que vaig demanar als estels aquella nit, només voldré que vinguis a fer-hi un tomb. I que totes les èpoques dolces siguin vives ulls endins, que puguem somriure en recordar-les. Que ens emocioni la bellesa, trobar de tant en tant unes paraules perfectament col·locades que ens sàpiguen fer plorar. Que fins l’últim dels nostres dies tinguem ganes de demanar un desig. 
 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
27/11/2017
Imatge il·lustrativa
06/11/2017

COMENTARIS

1
LluisIV, 30/08/2017 a les 07:57
+8
-0
Preciós
Sensible
Anònim, 31/08/2017 a les 07:59
+5
-0
Fantàstic
Desig
Anònim, 04/09/2017 a les 00:09
+0
-0
Encara vas ser agosarada demanant trobar la part de dalt del bikini
Jo ni tan sols hagués demanat això.
L,única cosa que desitjat amb com no es pot desitjar més, ni l,He tingut ni suposo la tindré mai
Tot i que sempre la desitjaré.
Canvi de tàctica
glòria olivella, 05/09/2017 a les 18:32
+1
-1
Que jo recordi, sempre he demanat el mateix. I res. I mira que no parem de bufar a casa amb tanta criatura. Sort que amb l'edat cada cop m'agrada més el dolç. I sempre és un consol el pastis després de bufar. Amb els estels fugaços no ho he provat mai; m'has donat una idea.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
El celler Jané Ventura oferirà un tast de vins en un àpat liderat per Fermí Fernàndez
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut
Imatge il·lustrativa
Un curt mostra la complexitat de l'amor i la força del destí
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra com sona en català rossellonès un poema d'Apel·les Mestres
Imatge il·lustrativa
Veiem el vídeo sobre una mare primerenca que va ser rebutjat en l'emissió dels premis