Em pregunte què ha fallat,
quin va ser el nostre error?
I no sé mai què respondre.

Ja n’hi ha prou, d’amagar la veritat,
de fingir el que no som,
perquè augmenta la distància
entre tu i jo.

És difícil acceptar que la nostra relació
és una porta tancada amb pany i clau,
que no es pot recuperar un passat sense retorn,
que és moment de plantejar-nos el final.

Mirarem de refer les nostres vides,
volarem cadascú pel seu costat.
Tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por ens domine.

Queda l’amistat, pots comptar amb mi,
per al que necessites, vine a buscar-me.
Queden els moments que vàrem compartir,
queda la franquesa i la complicitat.

Tinc un record meravellós
de tot el temps que hem conviscut,
hem sigut inseparables per molts anys.
Tanmateix, ens destrossem sense cap contemplació,
ara que hem perdut les ganes de lluitar.

Mirarem de refer les nostres vides,
volarem cadascú pel seu costat,
tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por ens domine.

Queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me.
Queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa