Coses així

El vestit vermell

Me'l vaig quedar com si fos fàcil trobar l'ocasió de posar-me'l

| 09/09/2017 a les 09:13h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Sheila Sund


Sabíem que el món s'acabava i les mentides se'ns van tornar necessàries. Aquell dimarts de primavera incipient ens vam mentir: les teves ulleres de prop, el meu vestit.
 
Me'l vaig quedar com si fos fàcil trobar l'ocasió de posar-me un vestit vermell. Feia gairebé dos anys que no em comprava ni una trista samarreta. La frivolitat només ens pica l'ullet quan ens sentim fora de perill.
 
Ara recordo –ho havia oblidat– que el vaig arribar a estrenar: n'és testimoni una foto que vaig enviar per whatsapp a la Maria, quan ella intentava entendre la relació entre el meu estat d'ànim i la roba que trio cada matí. No em sentia pas vermella per dins, però vaig jugar a fer com si.
 
Avui he decidit que el tenyiria de negre. No em llevaré amb ganes de vestit vermell ni d'aquí a cent anys. Jo, ni d'aquí a mil, m'ha etzibat un amic provant d'arrencar-me un somriure. No se n'ha sortit, però no és culpa seva.
 
Així d'esma com faig les coses ara, he posat el vestit a la rentadora amb el fixador, el tint ("brillante y duradero") i mig quilo de sal. Un programa a quaranta graus sense prerentat i au.
 
Els reptes assequibles també es torcen. Em vaig deixar créixer les ungles però ja se m'han trencat. I el vestit no s'ha tenyit tant com em pensava, perquè té fils resistents al tint. Ha quedat estampat: negre amb una sanefa vermella. M'encanta, exclama el meu fill petit.

A mi el que m'agradaria és que fos la metàfora d'un futur menys fosc del que imagino. L'anunci d'un demà que amagui, enmig d'una tristesa profunda i per sempre, alguna pinzellada de color. La vida ja no serà vermella mai de la vida, però potser –la meva esperança sencera en aquest potser– tampoc es deixa tenyir del tot.
 

COMENTARIS

Quanta tristor!
Vicky, 09/09/2017 a les 21:49
Interessant
+94
-4
Em cauen les llàgrimes amb els teus escrits. T'entenc tant bé, no tens ganes de tirar endavant, és difícil sense ell, si la gent que no el coneixíem ens deixàvem atrapar de seguida per la seva màgia, imagino la buidor i silenci que us ha deixat a tu , la seva dona i els teus fills! La vida és una merda i per tu ara una de gran, però estic segur que a ell no li agradaria veure't sempre trista. Potser algun dia, ni que sigui per una estona, recordant-lo et sortirà un somriure i el dolor no et farà tan mal. Una abraçada forta.
El intent
Daniela, 09/09/2017 a les 21:50
+9
-4
Com es els camvis de complicat fins i tot els colors .
Desitg
Anònim, 09/09/2017 a les 21:54
+31
-6
Desitjo amb tot el cor que el futur et porti colors vius com el que tenia el vestit quan el vas comprar, com el dls fils rebels que no han acceptat la completa negror
Potser serà de color vi
Anna Sayol, 09/09/2017 a les 21:57
+21
-0
Potser el futur serà color de vi. O potser no perquè ès un color que, per molt que es posi de moda, no crec que escaigui bé a gaire ningú. Potser el futur serà blau perquè "al que res li escau posa-li blau". El que és de segur és que el futur no és en blanc i negre. Ni gris. Pot ser que sigui marró, groc, carbassa per aquesta tardor... i fins i tot vermell. Ànims i endavant per retrobar els colors. Una abraçada verda!
Jo també hi he passat
Neus P, 09/09/2017 a les 22:00
Interessant
+53
-0
Hola, Eva
Jo també hi he passat i ,encara hi passo,per aquest camí de la pèrdua. Et segueixo i em fas tant de bé! Veig expressat el dol que jo no he pogut fer, perquè el vaig tancar molt endins, tant endins que no aconsegueixo treure,l. Ni encara ara després de quatre anys i mig en puc parlar.
Per això t,agraeixo molt els teus escrits i els comparteixo, perquè Hi veig reflexat tot el que jo no he pogut ni tampoc en sabria.
Si arribes a llegir-ho, sàpigues que et segueixo i comparteixo. Reb tot el meu ànim i agraïment. T,admiro.
Una abraçada molt forta.
9/09/2017
Margarevalo, 09/09/2017 a les 23:17
+29
-1
Aquests fils que ens lliguen a la vida. Per a mi, ves per on, en el meu imaginari són de color vermell.
Quan ens vesteix la tristesa se'ns tornen invisibles, però sempre hi són.
Si Eva és tot un senyal que aquests fils vermells no s ' hagin vestit de negre.
Que et recordin el color del batec de la vida.
Una abraçada
Per ells
Anònim, 10/09/2017 a les 00:31
+5
-0
Per ells...per els teus fills, el vestit tornarà a ser vermell, el cel blau i el sol brillant, ja veuràs!!
Em fa bé llegir-te (2)
Numra, 10/09/2017 a les 00:49
+14
-0
"L'anunci d'un demà que amagui, enmig d'una tristesa profunda i per sempre, alguna pinzellada de color"
(Sensacions conegudes...)

El que costa més és el "mai més ".
El "meu" Carles , fa cinc anys i mig que ja no hi és fisicament, i el que més costa és el mai més...mai més escoltar la seva veu, observar aquelles mans tocant la guitarra, la seva olor, les seves paraules, la seva mirada, el seu somriure, el recolzament... i la meva força que va marxar la primera nit que el llit se'm va fer massa gran...
Porto temps en aquets procès, i no sóc capaç d'endevinar quan acaba, potser mai? Només sé que la pinzellada de color apareix timida, però apareix... i imagino que algun dia, per algun motiu que desconec, aquest color serà més intens...
Somriu per tot allò viscut, no sé si ens veuen, però per si de cas....
Precios
Anònim, 10/09/2017 a les 08:40
+3
-1
Un article precios que m ha fet emocionar. Les pèrdues sempre són doloroses i la realitat es que la nostra roba diu el nostre estat d ànim. Jo quan he viscut epoques fosques sempre he tornat a recuperar els colors; perquè quan plou i surt el sol l arc de sant martí mai falla. Molta sort.
No deixis mai d escriure el que sents
Donapetita: ànimagran, 10/09/2017 a les 09:18
+7
-0
No deixis mai d escriure el que sents. En aquests escrits hi ha una siceritat i una bellesa, que poden arribar fins al cor de les persones. I per això, en aquests sentiments s escolaran moments de felicitat, i també escriuràs...
Quin amor més gran!

Gràcies per compartir

Una abraçada
Una garxina divertida
Anònim, 10/09/2017 a les 09:19
+5
-0
Doncs ves per on Eva, en el teu vestit hi veig una ironia tossuda però divertida i alegre...com una garxina d'algú molt còmplice.

Continua escrivint, continua escrivint-nos!!
Gràcies!
Un desig
Teresa Serres, 10/09/2017 a les 09:41
+2
-0
Sé de segur que és molt dur però tens fills i amb ells hi veuràs el seu reflexe i et donaran alegries i et faran créixer amb ells Poc a poc la vida va empenyent i encara que el cor tindrà un lloc apagat aprendràs a trobar la manera de donar li vida i que camini amb tu Els fills .la vida i els records que canviaran et donaran colors
No el coneixia però l admirava i a tu et desitjo el millor
Qué bo que és expressar el que sentim
Soco, 10/09/2017 a les 09:51
+1
-0
Diuen que el temps ho cuea tot. Dona't permís per deixar passar el temps. Però mentrestant expressa això que sents d'aquesta manera tan perfecta i tan sincera. Això també t'ajudarà. Un petó virtual, tot desitjant que qualsevol dia pugués ser personal 😘
Fan incondicional del Carles
Monbuigi, 10/09/2017 a les 10:54
+3
-0
Si els que només en vam ser lectors el trobem a faltar, puc imaginar-me com et sents, tu! Pensa que vas tenir la sort de compartir una bona part de la teva vida amb una persona excepcional, per això cal que segueixis endavant plantant-li cara a l'adversitat. Algun dia has de poder-te tornar a posar un altre vestit de les mateixes característiques que el que has intentat tenyir.
Aquests dies tan convulsos que estem vivint, la ploma del Carles ens fa més falta que mai.
Colorets
Teresa Seguí, 10/09/2017 a les 11:06
+1
-0
Espero que algún dia et tornis a comprar un vestit vermell, és molt dur, però el sol torna a brillar, encara que siga pels teus fill.
Un beset i la meua força
M'encanta que siguis tant sincera
Anònim, 10/09/2017 a les 12:18
+1
-0
tot i que em sap molt greu el que estàs passant
Preciosament trist
Anònim, 10/09/2017 a les 12:22
+2
-0
Tristament preciós
Arribarà el dia.
Joana S A, 10/09/2017 a les 13:51
+0
-0
Ja fa anys, molts anys, la meva germana petita va perdre al seu company. Van der dies, setmanes, mesos i anys durs, molt durs. Sort dels xiquets que ens van ajudar a tirar endevant.
Però ara ja fa temps que la meua germana ha tornat a somriure.
Ja veuràs, com aquells versos de Machado: com las aguas de abril y el sol de mayo volverán los brotrs verdes. Es farà, algun dia, el miracle de la primavera.
Una abraçada.
Joana
Per que vaig de negre si estim tant la vida
Rosa Matas, 10/09/2017 a les 14:01
+2
-0
La meva germana, Teresa Matas va fer al Baluard de Palma una exposició amb aquest títol..m 'has recordat molt els seus sentiments...si tens ocasió fe una ullada a la seva obra...conectaràs...
Preciós així si
Anònim, 10/09/2017 a les 15:45
+0
-0
Que Macu seria tenir un vestit vermell per la ocasió la que sigui el dia que els teus fills somriguin, posatel. Ha de ser dur... la
Qué gran don
Anònim, 10/09/2017 a les 16:31
+0
-0
Tus escritos me traspasan. Muchas gracias por compartirlos y enhorabuena por tu enorme don. Espero que pronto empieces a ver algún color y que la vida sea generosa contigo. Mucho ánimo!
Tornaràs a estimar el vermell
Anònim, 10/09/2017 a les 16:47
+0
-0
Algun dia!
Perquè és vida, i estàs viva!
Tornarà la felicitat
Anna G.P., 10/09/2017 a les 18:32
+1
-0
Fa quasibé vuit anys, el meu tiet va pedre el seu únic fill en un accident de moto. Va ser set anys després d'haver mort la meva tieta per un càncer. Fa poc em va confensar que, tot i que pensava que era impossible, tornava a ser feliç.
Teràpia dels colors
Anònim, 10/09/2017 a les 21:11
+3
-1
Hola
Sé que no ve de gust; però a vegades, per continuar enredant la veritat, jo em vesteixo de colors. És com aquell qui opta per maquillar-se. Sota les meves bruses estampades i colors salmó i taronja s'amaga una vida trista, en gris, que costa de portar.
Però sovint la gent només veu els colors taronja, i jo durant una estona també penso que potser no tot és tan gris.
Un petó.
Vida
Carmen L., 12/09/2017 a les 00:58
+0
-0
Me gusta leerte, me reconforta. Hace 1año y 9 meses que mi vida ya no es "mi vida". Es una nueva vida y el color, de momento... No aparece. Es verdad que tienes que intentar vivir y hacer creer a los demás que vas viviendo... Pero las que hemos tenido la suerte de tener al lado al amor de nuestra vida, eso de que el tiempo lo cura todo.... Puedo asegurar que es mentira. Hecho de menos el reír a carcajada, el sentirme mimada, su voz, el apoyo incondicional... En fin... Tenemos que convivir con el color pero de momento, solo es una línea... Un abrazo!
de vermell, negre i blanc
Teresa Costa-Gramunt, 12/09/2017 a les 11:59
+1
-0
Molt estimada:
aquests són els tres colors de la vida... de les dones, diu la simbologia antiga.
A vegades predomina l'un més que l'altre, cert. Però hi són tots tres.
Abraçades
molt poquet a poquet
glòria olivella, 17/09/2017 a les 12:18
+0
-0
No el desis a l'armari: posa-te'l. Amb cada rentada se t'anirà enrogint una mica més. El vermell hi és; el negre - brillante y duradero - deixarà de brillar i de durar. Molt lentament. Moltíssim.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba exhibeix l'obra de l'artista alemanya Charlotte Posenenske
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
Pau Vallvé repassa la història per fer una crida a les mobilitzacions socials
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys