Foto: Salvador Dalí, 1969. Toni Vidal
Descriure el dolor, la tristesa, l’alegria o la determinació és difícil, però identificar-los, no. Tant se val si ets escriptor, arquitecte, artista o activista: si tens il·lusió, por o ets introvertit es nota. I Toni Vidal, nascut a Menorca el 1943, transmet no només l’atmosfera de cada personatge que fotografia sinó la de tot un col·lectiu: la societat catalana dels anys setanta.
El Museu d’Història de Catalunya acull l’exposició Toni Vidal retrata la cultura catalana dels setanta des del 15 de juny fins a l’1 d’octubre del 2017. Vidal va retratar tota una generació de persones que van fer renéixer la cultura catalana després del franquisme: des dels monjos que van impulsar la revista Serra d’Or com Joan Oliver, Antoni Tàpies, Rosa Leveroni, Frederica Montseny, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig, Maria del Mar Bonet, Gabriel García Márquez o Ovidi Montllor.
En una sèrie de fotografies tant en blanc i negre com en colors molt càlids, Vidal acaba creant un ambient íntim, introspectiu i proper als fotografiats. Retratar-los en els seus estudis, tallers o menjadors, amb els seus llibres, gossos o quadres, o amb persones properes a ells els defineix, i així es veu en les fotografies.
L’exposició és plena de política: han quedat plasmades la fragilitat, la nostàlgia i la incertesa dels exilis del 1939 i la força, determinació i empenta posterior per reconstruir la cultura dels anys setanta. L’exili interior fotografiat en tantes cares acaba mostrant un panorama col·lectiu de desemparança però l’art –la paraula, la pintura– redefineixen la posterior situació cultural.
