Amb només 6 anys, va començar a cantar al grup que el seu pare havia creat amb amics. Escoltem com Abril Montmany, nascuda el 2003 a Piera, i Màrius Montmany, a la guitarra, interpreten el poema Cançó de fer camí, de Maria Mercè Marçal.


Vols venir a la meva barca?
—Hi ha violetes, a desdir!
Anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
—i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la meva barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
—i serem quatre, serem cinc!
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Bruixa de Dol, de Maria Mercè Marçal. Edicions 62, 1979.

Web: Abril Montmany

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Vicenç Gomez de Ribes a octubre 13, 2018 | 14:37
    Vicenç Gomez de Ribes octubre 13, 2018 | 14:37
    Gràcies nois per fer de la música i el cant, una veritat palpable i innegable de la nostra societat. Millor remar tots junts i en la mateixa direcció. Visca Catalunya

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa