Peuades damunt s’arena.
Si vens, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables,
deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc.
Me’n tornaria a anar
més enfora que mai.
No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigo
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despuats
com a dues gotes d’aigo
a ses cales del Pilar.
Te cantaré as capvespre,
t’estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.
No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigo
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despuats
com a dues gotes d’aigo
a ses cales del Pilar.
Si vens, si vens, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca
damunt d’aquesta roca
damunt d’aquesta roca
damunt d’aquesta roca.
Foto: Facebook: Cris Juanico
