El conte tibetà que ens explica l’Estel a l’entrevista va inspirar-li el poema Elefants:
Diuen que ens sobren les forces,
que hauríem de ser capaços
de trencar totes les anelles,
però aquesta estaca és un país
que se’ns fa estrany.
Un matrimoni a la deriva,
una excusa perfecta
a la qual ens van encadenar fa anys.
Ja no som furtius ni salvatges,
però hi ha qui s’interessa
pel nostre marfil.
Ara som animals de circ,
acomodats i porucs,
que remenen la cua i mouen la trompa
a canvi de quatre cacauets.
Som bèsties que recorden amb nostàlgia
el seu passat ferotge.
Potser, en el proper número,
en lloc de fer com sempre,
hauríem d’estirar la cadena
que ens ha lligat tan curt,
i sortir d’aquest tendal
que ja fa olor de ranci.
Aquí ens han pres per burros,
i nosaltres som elefants.
Després de l’estrena a domicilis particulars i d’haver fet gira per Centreamèrica, l’obra Animals de companyia, d’Estel Solé, està fent temporada al Club Capitol de Barcelona. La poeta i actriu, que no té temps ni per descansar, ha dedicat una estona a respondre catorze preguntes. És urbanita de cap a peus i escriure és el que millor sap fer, però està oberta a tots els reptes que la vida li regali.
