Por

Saber què rumies amb aquella mirada/ que no sé què m'amaga

| 18/09/2017 a les 19:52h
Arxivat a: El piano, Els Pets

Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida
a la teva mida.

Por de callar,
desant les paraules a qualsevol calaix.
Per no deprimir-te o fer-te badallar.
Saber què rumies amb aquella mirada
que no sé què m'amaga.

Por de dormir,
i que en despertar-me tot hagi canviat.
Sense recordar què ens fa viure plegats,
com si fóssim estranys,
de sentir la rutina rosegant-nos per dintre.

Et veig, el sol s'amaga entre els teus cabells.
Em sents, aixeques la mirada i en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar
que em venen ganes de cridar: res no m'espanta.

Res no m'espanta.
Res no m'espanta.
Res no m'espanta.
Res no m'espanta.
Res no m'espanta.

Por de la por,
de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig.
De no ser capaç de somriure
quan em dius que m'estimes.
 

Foto: Carles Fargas

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
14/10/2017
Imatge il·lustrativa
19/12/2019

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix una programació especial de continguts digitals
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
Una parella catalana mostren a la BBC com es el seu dia a dia amb la seva filla
Imatge il·lustrativa
Una coreografia de Steev de Sousa que evoca una relació fraternal
Imatge il·lustrativa
14 reflexions sobre la importància del teatre
Imatge il·lustrativa
El Grup Focus ofereix en línia dues obres teatrals i dues pel·lícules